Duran encén les alarmes a Madrid predient una declaració unilateral
L'anunci grinyola amb l'estratègia de Mas, que posa tot l'èmfasi en la consulta
Madrid / Barcelona.Diuen que qui avisa no és traïdor, i ahir el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, es va agafar a aquesta màxima per encendre les alarmes a Madrid sobre una futura declaració unilateral d'independència del Parlament si el president espanyol, Mariano Rajoy, segueix instal·lat en l'immobilisme sense fer cap gest cap a Catalunya. Duran va deixar bocabadat més d'un, no pel que va dir -des que va detectar que Rajoy no vol explorar cap sortida al conflicte ja ho està insinuant- sinó pel lloc i el moment en què va llançar una advertència que sonava a amenaça. El diari de sessions d'ahir recull -per primera vegada a la història- l'avís a un president del govern de l'Estat que, si no mou fitxa, Catalunya declararà la independència pel seu compte.
Duran interpel·lava Rajoy per saber si tenia algun full de ruta per afrontar el repte sobiranista. Quan va comprovar que tornava a respondre que la seva funció a Catalunya és treure-la de la crisi i fer complir la Constitució, Duran va etzibar-li que era el moment de fer política en majúscules i donar una resposta d'estat a Catalunya si no es vol trobar amb "una declaració unilateral d'independència". L'avís no va trastocar el discurs de Rajoy, o com a mínim aparentment, perquè el president espanyol va tancar el cara a cara explicant que el que farà és "seguir treballant" per mantenir "els llaços" que uneixen Catalunya i Espanya.
El cap de files de CiU a Madrid pretenia forçar un moviment de Rajoy que fes revifar la seva tercera via. Duran aposta per una consulta negociada amb l'Estat i vol veure detalls que avalin que Espanya està disposada a parlar-ne. En el ple Duran va suggerir alguns gestos que es podrien interpretar com una picada d'ullet a Catalunya, com aprofundir en l'article 150.2 -que regula les transferències de l'Estat a les comunitats- o complir els acords signats a les comissions bilaterals.
El líder d'Unió pretenia restablir els ponts entre Catalunya i Espanya, però es va trobar amb un mur indestructible. Rajoy, conscient del mal moment que travessen les relacions entre Duran i el president de la Generalitat, Artur Mas, arran del procés sobiranista, va fer notar al cap de files de CiU al Congrés que "té una magnífica possibilitat per fer política i defensar posicionaments sensats i de sentit comú".
El capítol d'ahir no ajuda a afinar la relació entre Mas i Duran. Al Palau de la Generalitat va sobtar l'advertiment a Rajoy. Mas insisteix a situar ara com a prioritat la consulta. Si no l'autoritza Madrid, ja s'ha compromès a convocar eleccions plebiscitàries, però sempre evita concretar què vindria després. "No cal córrer tant", afirmaven ahir fonts pròximes a Mas en referir-se a les paraules de Duran. Mentrestant, des de CDC, Lluís Corominas es va mostrar convençut que, si a Catalunya s'arriben a convocar eleccions plebiscitàries, Duran farà costat al bloc nacionalista.
En tot cas, el missatge de Palau és el mateix que va llançar ahir ERC. En aquest punt els republicans i els convergents van de bracet. El seu portaveu al Congrés, Alfred Bosch, va explicar que el que volen és un referèndum perquè els catalans puguin decidir el seu futur, i punt. En canvi, Duran va tornar a trobar ahir el suport en el PSC. El seu líder, Pere Navarro, fa dies que també advertia que si no s'hi posa remei el procés català acabarà en una declaració unilateral d'independència. Ahir el coordinador del PSC al Congrés, Albert Soler, va abonar la mateixa tesi. Creu que la situació a Catalunya és "prou tensa" perquè això pugui passar.
Sense moviments
A les files populars es va menystenir l'anàlisi de Duran. El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va subratllar que la Unió Europea mai podria acceptar una declaració unilateral. Alícia Sánchez-Camacho va desafiar Duran a trencar amb els convergents perquè sense els escons d'Unió "als independentistes no els surten els números" i no hi podrà haver cap declaració unilateral d'independència. En resum, Rajoy no es pensa moure, les conseqüències de l'immobilisme no sembla que l'amoïnin i el seu partit no el pensa empènyer.
