Misc 15/05/2015

Demolint el “Catalunya, un sol poble” per esgarrapar vot urbà

Ciutadans i el PP conreen el discurs lerrouxista als barris i municipis on menys se sent el català. Aprofiten el procés per proclamar que el sobiranisme ja ha fracturat el país

i
Roger Mateos
5 min
CAMPANYA AL CINTURÓ 
 Rivera, entre Juan Marín i Miguel García, al míting de l’Hospitalet.

BarcelonaEscena número u: Miguel García, el candidat de Ciutadans a l’Hospitalet de Llobregat, és dalt de l’escenari. Al davant hi té mig miler de persones que van omplint una de les sales de la Farga. Gairebé paret per paret, a la mateixa hora -són quarts de vuit del vespre del 12 de maig-, Oriol Junqueras disserta sobre la independència davant d’un centenar i mig d’assistents. Conscient que ha guanyat el pols, García en fa befa: “En aquesta ciutat, l’independentisme cap en un autocar”. Després de dir que ell els “tolera”, es dedica a derruir l’eslògan de l’“Espanya ens roba” amb l’argument que “els Pujol i companyia se’n van Pirineu amunt amb els diners”. Crida a posar fi a la divisió entre rojos i azules. La divisió, diu, la instiguen ara els “deliris separatistes”. García s’escalfa i acusa l’alcaldessa socialista, Núria Marín, d’haver consentit el 9-N. I acaba refregant-li l’escassa presència de l’“espanyol” als documents de l’Ajuntament: “Sembla que els molesti, el posen sota la catifa”, diu.

Ciutadans no és l’únic partit que en aquesta campanya està brandant l’espantall “separatista” i la victimització del castellà, especialment en barris i municipis on el català amb prou feines es fa sentir al carrer. La primera detonació lingüística es va registrar 24 hores abans d’arrencar la campanya, quan el ministre José Ignacio Wert va presentar un recurs per exigir que es pugui triar el castellà com a llengua vehicular a l’escola. Wert ha tornat a ser protagonista en comparar la situació del castellà avui a Catalunya amb la persecució del català durant el franquisme. El PP agita el debat de la llengua per intentar blindar el seu flanc més espanyolista en les grans concentracions urbanes.

La competició entre PP i Ciutadans per aquesta franja de l’electorat, bàsicament metropolità, no té cura del concepte “Catalunya, un sol poble” que va enarborar als anys 60 Paco Candel i que el gruix dels partits democràtics, amb el PSUC al capdavant, van fer-se seu durant la Transició. Un concepte que, des de l’acceleració sobiranista arran de la Diada del 2012, alguns ja profetitzaven que trontollaria. I abans que ningú, José María Aznar, que un mes després d’aquell Onze de Setembre va dir que Espanya només es trencaria si abans “Catalunya patís la seva pròpia ruptura”.

Escena número dos: Miguel García s’asseu i és Juan Marín qui s’adreça al micròfon. Ciutadans ha fet venir el seu home fort a Andalusia -els nou escons que va aconseguir el 22 de març poden ser claus per a la governabilitat en aquest feu socialista- per passar el rasclet pel perímetre barceloní. Al matí ha passejat per Santa Coloma de Gramenet, on s’ha retrobat amb el seu cosí. A la tarda, treu el cap al míting de l’Hospitalet: “Em sento com a casa i gràcies a gent com vosaltres puc seguir dient que sóc al meu país”. “Us esteu jugant la pell per la unitat d’Espanya”, afegeix. Dóna per descomptat que molts dels que l’escolten tenen arrels andaluses, i ho esprem. La sala ovaciona el primer baró territorial dels d’Albert Rivera.

També el PSC ha recorregut sempre que ha pogut als tòtems socialistes del sud. Els seus candidats catalans, fos la cita electoral que fos, sabien que si es feien acompanyar de Felipe González, Alfonso Guerra o l’extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra omplirien els seus mítings. Però l’estratègia del PSC no passava per esmenar Candel. En llengua, segueixen arrenglerats amb CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP en defensa de la immersió a les escoles. Miquel Iceta s’afegia ahir al clam contra Wert: “Un ministre que no sap reconèixer la diversitat i la pluralitat lingüística i cultural no mereix seguir al seu lloc”.

Encara menys temptacions d’oblidar Candel -que va ser senador del PSUC- ha tingut ICV-EUiA, que també concentra bona part del vot a l’àrea metropolitana de Barcelona. I això malgrat que el debat sobiranista ha tensionat les seves files. En són una prova les sortides de to de Marina Pibernat -candidata gironina que, per atacar CiU, utilitzava el terme “ catalufos ”, marca registrada de la ultradreta catalanòfoba a les xarxes- i Òscar Ibarra -candidat a Figueres-, que va desafiar la direcció d’EUiA a reprendre’l pel fet de parlar de “ Cacaluña ”. Tots dos van acabar sent apartats de les llistes.

Proselitisme a Nou Barris

A Barcelona, Ada Colau és bel·ligerant amb CiU i el PP -arriba a parlar de “màfia” per referir-s’hi- però no conrea el vot identitari. Dissabte passat, a Nou Barris, Colau, que el 9-N va votar sí-sí, es va expressar amb normalitat en català davant de Pablo Iglesias i els centenars de congregats, va defensar el dret a decidir i va reivindicar el model d’immersió davant l’ofensiva de Wert.

En la seva disputa per abanderar l’estil lerrouxista, el PP i Ciutadans es mouen en una altra longitud d’ona. Carina Mejías -l’aposta de Rivera per Barcelona- acusa els seus antics coreligionaris del PP de delir-se per pactar amb Xavier Trias. Alberto Fernández Díaz no para de dir que amb “l’alcalde de l’estelada” no hi ha res a pactar i atia els recels cap a la immigració com fan altres alcaldables metropolitans del PP per queixalar els vots a PxC.

Catalans “de segona”

Escena número tres: és el torn d’Albert Rivera. La gent es posa dreta per aclamar el jove líder a l’alça, que es postula com el “canvi sensat” a Catalunya i a la Moncloa. “Bona tarda a tothom”, arrenca. És el primer i últim incís en català que adreçarà a l’audiència. De seguida es guanya més aplaudiments denunciant que, amb el sistema electoral vigent, el vot d’un veí de l’Hospitalet “no val el mateix” que el d’algú de la Catalunya endins. Els fa entendre que se’ls tracta com a catalans de segona, sense esmentar que el sistema que s’aplica en les eleccions generals encara és menys proporcional.

Ahir Societat Civil Catalana publicava un estudi per demostrar que la fractura entre “les dues Catalunyes” ja existeix. Mentre als 800 municipis menys poblats -un 25% de la població total- l’independentisme és fort, a la Catalunya urbana és “minoritari”. Però és en aquesta última on l’abstenció sol ser més alta i per això “el secessionisme està sobrerepresentat” a la foto global.

Escena final: mentre Rivera reparteix agraïments i s’acomiada, algú del públic li fa saber que ve de Sant Vicenç dels Horts -d’on Junqueras és alcalde-, on hi ha tants “enemics”. “No us equivoqueu: els nostres enemics són l’atur i la corrupció”, replica somrient. Després de nou anys al Parlament rearmant l’espanyolisme, sap que l’identifiquen arreu com a campió de l’antisobiranisme. No li calen les sobreactuacions histriòniques. Ara busca normalitzar sense estridències el seu discurs, tot i que signifiqui esberlar allò de la “Catalunya, un sol poble”que fa uns anys feia consens.

stats