Publicitat
Publicitat

Noms

Catalunya compta tenir un substitut de Barroso més afí

Els candidats triats per les grans famílies polítiques per presidir la Comissió no són hostils al dret a decidir

Agradi o no a Brussel·les i al marge que Catalunya surti de la UE i trigui molt a reingressar-hi si és independent, el seu futur immediat s'ha guanyat un lloc en l'agenda dels comicis al Parlament Europeu del maig. Serà un tema de campanya a Espanya, però, inevitablement, ressonarà al continent. La raó és que per primer cop cada gran partit europeu s'hi presentarà amb un nom consensuat per presidir la Comissió (CE) -un càrrec que ara ocupa el conservador portuguès José Manuel Durão Barroso- si els guanya. Els elegits hauran d'anar amunt i avall per reclamar el vot, participant en actes i responent a la premsa. Estaran obligats a estudiar els temes que preocupen a cada indret i fixar posició. Una oportunitat per fer arribar la reivindicació catalana a la sala de màquines comunitària. Cap dels noms que hi ha sobre la taula es caracteritza per una posició obertament hostil al dret a decidir.

Els primers a posar cara al cartell electoral han estat els socialistes. L'alemany Martin Schulz, actual president del Parlament, coneix molt bé el país. Llibreter de professió abans de dedicar-se professionalment a la política, n'ha resseguit el caràcter a través de Josep Pla i de Jaume Cabré, a qui admira. En el terreny institucional ha procurat mantenir-se equidistant, lluny de la bel·ligerància que voldria el PSOE. "La qüestió de què passarà a Catalunya no és una decisió que es pugui prendre a Brussel·les", va afirmar en una visita recent a Barcelona, espolsant-se responsabilitats. Sap, de primera mà, quina és la posició que defensa el president de la Generalitat i els seus socis catalans del PSC. A més, no cal oblidar que el portaveu de la cambra comunitària és un altre català, Jaume Duch.

Els populars, primera força a la UE, encara no han triat candidat. Un dels més ben situats, però, és l'ex primer ministre de Luxemburg i expresident de l'Eurogrup, el democratacristià Jean-Claude Juncker. És amic personal des de fa anys de Josep A. Duran i Lleida. De fet, el líder d'Unió -integrada al PP europeu- l'ha definit com el dirigent "més europeista i capaç". Un altre aspirant és Michel Barnier, comissari de Mercat Interior i Serveis. Francès, membre de la UMP -aliada del PP-, s'ha limitat a admetre que a Brussel·les el debat se "segueix amb molta atenció" i a obeir la pauta marcada de la CE, segons la qual només fixarà opinió "quan es presenti l'escenari jurídic decidit".

Els liberals, el tercer grup al Parlament i sovint frontissa, tampoc han decidit. El lideratge se'l disputen Oli Rehn, comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, i el líder del grup parlamentari, el belga Guy Verhofstadt. CDC ja ha decidit donar suport a aquest segon al congrés extraordinari de l'ALDE -el partit del qual forma part en l'àmbit europeu- que s'ha de celebrar el mes que ve. Els nacionalistes tenen una sòlida relació amb Verhofstadt. Per exemple, en una de les visites que Artur Mas ha fet aquest 2013 a la capital comunitària, va ser present en la inauguració de l'exposició sobre la llengua catalana organitzada per l'eurodiputat Ramon Tremosa.

Els Verds estan immersos en un procés de primàries per triar aspirant a presidir la Comissió. ICV aposta pel francès José Bové "com a candidat del sud". Membre d'Europe Écologie i activista altermundista ha estat sensible al dret a l'autodeterminació de territoris vinculats a França. Defensa una Europa federal. L'Aliança Lliure Europea (ALE), referent d'ERC, podria acabar donant-li suport, segons fonts republicanes. La reivindicació nacional és precisament un dels pilars que uneix els partits de l'ALE.

El referent d'EUiA al maig serà el portaveu de la grega Syriza, Alexis Tsipras. Sobre l'agenda catalana, el candidat de l'esquerra radical defensa clarament el dret a decidir dels catalans, però acusant alguns partits de sumar-s'hi per "amagar la seva cara neoliberal". Catalunya s'ha guanyat ser en l'agenda de campanya europea.

La majoria de forces han triat cap de cartell o els tenen perfilats

Jean-Claude Juncker

Ex primer ministre de Luxemburg, democratacristià, és amic personal de Duran i Lleida. S'ha mostrat sensible a qüestions com la presència del català a Europa.

Martin Schulz

El president del Parlament Europeu, socialista, coneix bé Catalunya, en part per la seva admiració a escriptors com Jaume Cabré. Procura no prendre partit.

Guy Verhofstadt

Ex primer ministre belga, té experiència en estats en què conviuen diferents nacions. Té molt bones relacions amb CDC, els seus socis catalans al grup liberal.

José Bové

Sindicalista francès, ara eurodiputat verd, avala una UE federal enfront dels "nacionalismes de dretes i d'esquerres". Ha defensat el dret a l'autodeterminació dels pobles.

Alexis Tsipras

El líder de Syriza, referent grec de l'esquerra, és obertament partidari del dret a decidir dels catalans, si bé recorda que això no pot amagar altres reivindicacions socials.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF