LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

Cas Atutxa: quan el canvi de govern sí que va alterar el criteri de la fiscalia

El ministeri públic va passar de querellar-se a demanar l’absolució dels acusats

Fins ara Pedro Sánchez ha dit per activa i per passiva que el govern espanyol no influirà en la Fiscalia General de l’Estat perquè rebaixi o retiri les acusacions de rebel·lió als líders independentistes, empresonats o a l’exili. “Respectarem la seva autonomia”, va assegurar recentment el líder del PSOE, que va rebutjar fer qualsevol indicació de cara al judici de l’1-O. Ara bé, hi ha un precedent al País Basc que deixa en entredit l’argumentació de l’actual inquilí de la Moncloa: el cas Atutxa. El procés judicial contra la mesa del Parlament basc per no dissoldre Batasuna va iniciar-se amb una querella durant el govern del PP de José María Aznar el 2003, però el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va propiciar un canvi en la Fiscalia General de l’Estat que, en el primer judici el 2005, en va demanar l’absolució. En una mateixa causa judicial, després d’un canvi de govern, la fiscalia va mantenir criteris oposats.

“No és veritat que el PSOE no pugui fer res. [El cas Atutxa] Va ser complicat i tot i així hi va haver un canvi de criteri”, assegura en declaracions a l’ARA Gorka Knörr, llavors vicepresident del Parlament basc com a membre d’Eusko Alkartasuna i encausat per desobediència juntament amb el president, Juan María Atutxa (PNB), i la secretària primera, Kontxi Bilbao (IU). Knörr recorda una instrucció del cas “molt dura” i una actitud “virulenta” de la fiscalia -en aquell moment pilotada per Jesús Cardenal- que, després, va canviar al llarg de la causa. Afirma que no hi havia un procediment en el reglament per dissoldre els grups parlamentaris i que, en el cas dels ajuntaments, Batasuna només va ser dissolta on tenien majoria el PSOE i el PP. “No tenia cap sentit”, afirma Knörr, que posa de relleu la diferència entre dissoldre orgànicament un partit i un grup parlamentari sorgit de les eleccions locals o autonòmiques.

Les diferents fases de la causa

Segons expliquen fonts del Parlament basc, la tesi de la querella, instruïda pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB), era que la mesa i la junta de portaveus havien actuat de manera conxorxada per evitar complir la resolució judicial. Aclareixen que la mesa va portar una proposta per dissoldre Batasuna a la junta de portaveus però que aquesta la va tombar. En aquest punt, expliquen les mateixes fonts, s’acusava aquests òrgans d’actuar de “manera acordada perquè la proposta fos derrotada i així justificar que no es podia donar compliment a la dissolució del grup”.

En el marc d’aquesta instrucció es produeix el canvi de govern a Espanya i assumeix el comandament de la fiscalia Cándido Conde-Pumpido, nomenat pel PSOE. És aquí on el ministeri públic canvia el criteri: quan la magistrada que instruïa el cas va decidir arxivar la causa perquè no hi veia delicte, el nou fiscal no va impugnar la resolució malgrat que el procés s’havia iniciat amb una querella del seu antecessor.

Qui sí que va impugnar la decisió, però, va ser el sindicat d’ultradreta Manos Limpias, que estava personat en la causa. El TSJPB va acceptar la petició i llavors el cas va arribar a judici. Allà, segons relata el recurs que anys més tard es va presentar a Estrasburg, Manos Limpias va sol·licitar la condemna per desobediència mentre que “el ministeri fiscal i la defensa advocaven per la lliure absolució”. El TSJPB va absoldre Atutxa, Knörr i Bilbao.

Però el viacrucis no es va acabar aquí: Manos Limpias va recórrer la sentència al Tribunal Suprem. L’alt tribunal va obligar el TSJPB a revisar el cas, que va tornar a dictaminar el mateix (2006). El sindicat d’ultradreta tampoc es va donar per vençut i va tornar a portar l’absolució al Suprem, ara ja amb un recurs de cassació, perquè fos la màxima instància judicial a Espanya qui examinés el cas. La fiscalia es va mantenir al marge d’aquest estira-i-arronsa i no va recórrer en cap ocasió la sentència absolutòria contra la mesa del Parlament.

Davant el Suprem, de fet, la defensa i el ministeri públic van mantenir que no hi havia hagut desobediència. L’alt tribunal, però, va alinear-se amb Manos Limpias i va condemnar -sense escoltar-los com a part- Atutxa, Knörr i Bilbao per desobediència amb una multa i inhabilitació. El 2017, després que el Tribunal Constitucional donés la raó al Suprem, Estrasburg va condemnar Espanya per no haver garantit un judici just a la mesa.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF