Ningú no recorda que Bauzá hagués reconegut abans un error. Ahir ho va fer al Parlament i no va passar res. Equivocar-se forma part de la condició humana i reconèixer-ho encara humanitza més. Des d'ahir, Bauzá és un poc més normal. És vera que l'error reconegut no és d'aquells que el marcaran i, potser per això, va fer un extra. Per cert, l'error era no haver acudit a la presa de possessió de l'escriptora Carme Riera com a membre de la RAE.
Armengol assumí ahir el primer debat dels pressuposts. I quan un portaveu assumeix un debat és perquè vol donar-li importància o perquè necessita un altaveu. Triïn. El cas és que quan això passa, allò que es posa en evidència és que l'altre portaveu de l'oposició no assumí el debat. O bé no li dóna importància o bé no necessita altaveu.
Qui va defensar la posició de MÉS en el primer debat dels pressuposts va ser David Abril, que no va estar gens afortunat quan, cansat que els populars comparin el seu discurs amb el dels dirigents cubans, etzibà als conservadors que ells "se'n van a Cuba a matar l'oposició", en una referència al dirigent de Noves Generacions Ángel Carromero, que fou condemnat per homicidi imprudent a Cuba per l'accident de trànsit en què moriren els dissidents Oswaldo Payá i Harold Cepero. Els diputats del PP s'escandalitzaren per la referència de David Abril i li exigiren una rectificació.
Les camisetes de David Abril cada pic són més elaborades. La d'ahir mostrava un elefant. Abril va aprofitar una referència del conseller Marí a l'obra No pienses en un elefante , de George Lakoff, per intentar rebatre el seu plantejament dels pressuposts. La comparació del deute amb un elefant pot arribar a la ciutadania, però té molt poc a veure amb la tesi de Lakoff. La resta de l'argumentari del diputat de MÉS era, però, per a iniciats.
