Anatomia d’una enquesta

Les enquestes publicades adquireixen una aura mística, però presenten fragilitats: la cuina interpreta i computa els resultats no concloents a l’hora de calcular el repartiment d’escons. Per exemple, els “Votaré però encara no sé a qui”. Aquesta distribució és més un acte partidista que científic. Al darrere hi ha una voluntat clara de pressió: no descriuen la foto fixa de la realitat socioelectoral, sinó que volen influir en la percepció i orientar els resultats des de la pròpia perspectiva sectària. No seria injust del tot, doncs, afirmar que darrere les enquestes publicades hi ha molta politització, molta interpretació interessada i sectària. Fem-nos un regal: relativitzem-les! Només dibuixen el traç gruixut de la foto d’ahir, que la realitat ha mogut. Preguntar als ciutadans el que volen i, en funció dels resultats, prendre decisions, en podem dir moltes coses però en cap cas liderar.