IAQUÍ
Portada 26/03/2014

Som un poble mal d’entendre, Rafel

i
Cristina Ros
2 min

EN TANCAR l’article en el qual deia que Rafel Nadal havia donat una lliçó al rector de la UIB pel fet de rebutjar un Honoris Causa que havia estat imprudentment llançat a la plaça pública, hi vaig continuar pensant. Al marge que ahir el rector Huguet digués que aquest és el procediment habitual, que mai no es manté en secret després de comunicar-ho a l’implicat i que aquest accepti entrar en un joc del qual pot quedar desqualificat, al marge que a mi la manera de procedir em sembli una temeritat, el que em donava voltes és què passarà quan demà o passat demà la universitat de Harvard o Columbia posin al tennista mallorquí el birret de doctor amb tots els honors. Ningú no se’n voldrà perdre la foto. Aquí, pot ser ben bé, no només ho aplaudirem, sinó que, a més, és possible que retraguem a la UIB no haver aprofitat l’oportunitat quan la tenia a la mà. Mallorca i jo som així, senyora. Som un poble mal d’entendre, fins i tot per a nosaltres mateixos. Aquí es fan poques passes de suport a un projecte, a un artista, a un escriptor o a un esportista (i encara aquest si és d’elit, ho veim millor), fins que no se’ns ha escapat. Llavors el ploram. Clar que això no succeeix només a l’illa. Espanya va plena d’actituds com aquesta, Suárez se n’ha anat sabent-ho i els elogis post mortem ho corroboren. Així que hi hem d’estar preparats, perquè pel que se sap, Rafel Nadal havia dit prèviament que no a un grapat d’universitats, fins que li ho proposà la de les seves illes. Si era previsible que, amb la controvèrsia, rebutjàs l’Honoris Causa, ara també ho és que la primera universitat de categoria que l’hi proposi, s’hi mostri encantat. Ho dic perquè se’ns poden veure les banyes. I aviat.

stats