La gran mobilització sobiranista, que no dóna símptomes de desgast sinó més aviat al contrari, és un dels elements clau en el tauler polític català d’aquesta tardor. El que han aconseguit l’ANC i Òmnium és, segurament, el màxim que es pot esperar d’un moviment social. No és raonable demanar més: ara la pilota és a una altra teulada, la dels que han de posar els mitjans perquè el conjunt de la ciutadania catalana es puga expressar a les urnes. Aquesta mobilització, però, condiciona molt les forces polítiques catalanes. Sobretot CiU. En el menú d’opcions que el Govern i els altres partits del bloc del 9-N tenen al seu abast ja no hi ha la renúncia automàtica a la consulta després del previsible veto del TC que demanaven alguns consellers aquest estiu. Tant sí com no el Govern haurà d’intentar fins al final que el 9 de novembre els catalans votin en una consulta sobre la independència. I si això no passa el canvi de plans haurà d’estar molt ben justificat, i l’alternativa haurà de ser molt clara.
