OPINIÓ
Portada 12/10/2014

El pànic de l'ebola

3 min

Un fantasma recorre Europa, bacteris i virus ens aguaiten disposats a acabar amb les nostres vides des de temps immemorials. Però fins ara, lluny de destruir la civilització grecollatina, la convivència continuada amb la infecció ha estat un dels factors clau per explicar com els europeus han dominat el món. No debades, Jared Diamond argumenta com la pigota, importada pels castellans, fou molt més efectiva que no l'acer per delmar els asteques o els inques.

Les causes d'aquesta superioritat epidemiològica són massa complexes per detallar-les en aquest article. Ara basta dir que té a veure amb la sedentarització i l'augment de les densitats de població, producte de la primerenca reconversió dels caçadors-recol·lectors del Paleolític en agricultors i ramaders durant el Neolític en el gran continent euroasiàtic. Des de llavors, les societats d'aquests territoris s'han forjat a cop d'epidèmia. En aquest sentit, Acemoglu i Robinson defensen la interessant hipòtesi de com la pesta negra va preparar el terreny per a la creació d'institucions inclusives a Anglaterra que afavoriren, a la llarga, el creixement i una major igualtat. No només això, des de ben prest els europeus no es conformaren amb els designis de la providència per superar les malalties. Superada la divinitat, els cordons sanitaris i la higiene prescrits per una classe mèdica cada cop més professionalitzada, marcaren els límits entre la civilitat i la barbàrie. Finalment, l'entrada en l'era de la microbiologia i el descobriment dels agents causals de les malalties infeccioses a les darreres dècades del vuit-cents semblava donar la victòria de la ciència sobre la mort. Els occidentals eren els únics capaços de prevenir i, després, curar les infeccions.

Això també volia dir, entre d'altres moltes coses, que el bastió epidemiològic que 'de facto' suposava l'Àfrica tropical finalment podria ser conquerit. Recordem que el repartiment d'Àfrica coincideix mimèticament amb els descobriments de Koch i Pasteur, que inauguraren l'era de la bacteriologia. La superioritat i la supèrbia de l'home blanc explica que, a mesura que creava els seus imperis, aixecàs barreres, materials o invisibles, per separar-se dels colonitzats. Fou el moment en què el color de la pell acabà per definir dos mons sanitàriament antagònics. Un, l'occidental, altament medicalitzat i regit per una higiene divinitzada, es contraposava amb els altres, qualificats no només d'immorals i d'incivilitzats, sinó també de bruts. El que acabà justificant des de les massacres de les metralladores Gatling o dels rifles Winchester fins a les barreres de Ceuta i Melilla més actuals.

Des de llavors, la por de la ruptura de la barrera sanitària que preserva el primer món de la resta ha condicionat la ciutadania i l'actuació política. L'alarma inusitada que han provocat els casos d'ebola, màxim quan s'han declarat en territori espanyol, només s'explica perquè visualitzen les possibles escletxes d'una frontera històrica que des de la superació del còlera el XIX semblava ser infranquejable. El temor de perdre el nostre 'statu quo' sanitari és evident. El fet que altres malalties com la malària, la sida o les simples gastroenteritis provoquin molts més morts a l'Àfrica que no l'ebola, però siguin controlades a Occident, les allunya de les portades dels mitjans de comunicació. O, en sentit invers, que els 10 morts per legionel·losi de Sabadell i Ripollet passin desapercebudes davant la infecció de l'auxiliar d'infermeria Teresa Romero es podria explicar perquè aquella malaltia va néixer a Filadèlfia el 1976, mentre que l'ebola ho va fer, mira per on, el mateix any, però al cor de les tenebres d'Àfrica.

No només això. La nostra por d'emmalaltir s'ha traduït en una interiorització del culte al cos que no té parangó en la història. L'asèpsia del laboratori i el comportament clínic s'han traslladat a la nostra vida quotidiana. Per una part, l'ús i l'abús dels antibiòtics ens permet superar artificialment la infecció bacteriana. Per l'altra, l'individualisme burgès maximitza la preservació higiènica i l'aïllament, en establir murs de contenció respecte als propis pobres i, fins i tot, a l'interior de la mateixa llar.

Però el fantasma no s'ha esvaït. Just al contrari del que passava històricament, la societat acordonada i medicalitzada creada entre tots presenta el perill de fer-nos perdre un avantatge epidemiològic adquirit a força de 13.000 anys de patir epidèmies sense antibiòtics i en societats més obertes que l'actual.

stats