El pacte necessari

La setmana passada, desenes d'entitats agrupades sota la plataforma Cercle per a l'Educació de Mallorca presentaren un document bàsic de propostes per assolir un imprescindible pacte educatiu a les Illes Balears. Dies després naixia el moviment Illes per un Pacte Educatiu, que aspira a recollir el testimoni dels grups que han sorgit arreu de les Illes en defensa d'una educació pública i de qualitat i en contra del desgavell causat per unes polítiques nefastes.


Multitud de veus i un sol objectiu: assolir un ampli acord social entorn de les mesures que han de donar rumb i estabilitat al nostre sistema educatiu. Aquest gran pacte es vol aconseguir a partir d'unes línies estratègiques transversals orientades a millorar el funcionament de l'educació illenca i garantir l'èxit escolar. Entre aquestes mesures, hi trobam la millora del nivell professional del professorat, el foment de l'autonomia dels centres, l'aposta per una escola inclusiva o la major implicació de les famílies en el procés educatiu.

 

Els antecedents que fan necessari aquest pacte són prou coneguts. En primer lloc, unes taxes d'abandonament i fracàs escolar elevadíssimes, fruit de les característiques del nostre sistema productiu, que principalment demana mà d'obra barata, intensiva i de baixa qualificació, però també d'uns continguts i una metodologia que no han sabut adaptar-se als canvis i a les noves demandes.

 

No podem oblidar tampoc el paper fonamental de l'educació pública no només en la formació de les persones (que en cap cas no s'hauria de reduir a simple força de treball), sinó també en la lluita contra les desigualtats socials. Garantir que qualsevol alumne, sigui quina sigui la seva situació familiar, pugui gaudir de les mateixes oportunitats que un altre hauria de ser una de les prioritats bàsiques en l'agenda política. Per tant, considerar instruments com ara els mestres de suport, l'atenció a la diversitat o l'educació compensatòria com a luxes que no ens podem permetre en temps de crisi palesa la irresponsable miopia d'uns governants que no saben pensar a mitjan termini. Fins i tot si reduïm la qüestió a l'aspecte purament econòmic, a la llarga resulta molt més car el manteniment d'aquestes bosses de fracàs escolar i les seves conseqüències (atur, serveis socials, conflictivitat...) que apostar per l'equitat en l'accés a l'educació pública.

 

També cal destacar la inestabilitat de la legislació educativa, amb una vigent llei estatal més lligada a la ideologia, la productivitat i l'enyorança de temps pretèrits que a criteris pedagògics o d'equitat social. Aquí, a la nostra comunitat, l'obsessió d'un president contra la llengua pròpia de les Illes ha provocat el major conflicte educatiu que es recorda i ha costat el càrrec a dos consellers (cosa que ens dóna una idea de la #GarantiaEstabilitat de la qual braveja José Ramón Bauzá). Per altra banda, hem assistit al despertar d'una ciutadania que ja no accepta que el marc on es desenvolupa l'educació estigui subjecte tan fàcilment a l'alternança de poder o a les cabòries personals d'alguns dels nostres representants.


A partir d'aquí, benvinguda sigui la ingent tasca que estan desenvolupant aquestes plataformes, i també la voluntat real d'arribar a un acord de mínims que suposi el tret de sortida. En el mateix acte de constitució del moviment Illes per un Pacte Educatiu (del qual formen part Pitiüses per l'Acord Educatiu, la FAPMA, la UIB, l'Assemblea de Docents i la Plataforma Crida, el ja esmentat Cercle Educatiu de Mallorca o Menorca Edu21) es va acordar crear una coordinadora de redactors per elaborar el futur document de bases, un document que està obert a aportacions i a millores i que hauria d'estar llest per desembre o gener.

 

Abans he dit que l'objectiu és assolir un gran acord social i polític, i en part és cert, però la vertadera meta és la seva implementació; i per això cal el compromís dels que prenen les decisions demanant als diferents partits polítics que plasmin en els seus programes electorals les propostes que es derivaran del document final i, lògicament, exigint el seu compliment. Ningú no dubta que totes o la majoria de formacions acolliran amb els braços oberts qualsevol document que se'ls presenti (i més en període preelectoral), però tant els integrants del moviment com la ciutadania en general han de tenir la força per obligar els que formin govern a complir amb els compromisos adquirits.

 

En definitiva, esdevé imprescindible un decidit cop de timó per variar el rumb de les actuals polítiques, per no subordinar l'educació, i per tant el nostre futur, a l'assoliment d'unes determinades xifres econòmiques ni sotmetre'ns a una ideologia que aposta, d'una manera més o menys clara, pel manteniment de les desigualtats. Confiem que aquest pacte necessari sigui la carta de navegació per garantir un sistema educatiu universal, públic, realment gratuït i de qualitat.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF