Publicitat
Publicitat

El "xantatge", de González a Rajoy

"L as mentiras no se documentan ", afirmà M. Dolores de Cospedal el 8 de juliol. Al·ludia així a presumptes sobresous il·legals cobrats per líders populars, segons documents de Luis Bárcenas. Al seu torn, el PP denuncià un intent de xantatge al govern ordit per Bárcenas en filtrar SMS que intercanvià amb Mariano Rajoy. El portaveu del partit, Carlos Floriano, afirmà que els missatges eren la " prueba de un chantaje del que Bárcenas no obtuvo nada ".

El més cridaner d'aquest afer és que constitueix un déjà-vu del viscut durant el darrer mandat de Felipe González (1993-1996), quan l'executiu conegué acusacions de corrupció i, sobretot, de terrorisme d'Estat pels Grups Antiterroristes d'Alliberament, GAL (escamots actius a França entre el 1983 i el 1987 contra suposats etarres). Recordem que aleshores el PSOE també denuncià que tot plegat responia a un xantatge, en aquest cas orquestrat per l'exbanquer Mario Conde (que disposaria d'informació del tema perjudicial per al govern), i un González renuent a comparèixer al Congrés, com Rajoy, negà categòric l'existència de vincles oficials dels GAL: " No hay pruebas ni las habrá ", digué.

L'Espanya del xantatge, tornem-hi. Arribats aquí, la política espanyola sembla que entri en un bucle en projectar-s'hi de nou un xantatge. El retorn a la palestra pública d'alguns actors d'aquella època n'accentua la percepció: si El Mundo de Pedro J. Ramírez fou l'ariet antifelipista, avui és l'antirajoyista. Igualment, Javier Gómez de Liaño, advocat de Bárcenas, el 1997 instruí com a magistrat el cas Sogecable (una suposada apropiació indeguda del grup Prisa, considerat braç mediàtic del felipisme) i acabà inhabilitat per prevaricació. Finalment, ara ha transcendit que l'exdirigent socialista basc Ricardo García Damborenea, que associà González als GAL, el 1994 cobrà del PP per oferir serveis a un assessor de la formació.

¿Vol dir això que patim una crisi política circular? La situació descrita presenta tres semblances amb la de l'ocàs felipista. En primer lloc, la creença estesa que podem ser davant d'un gran afer de corrupció que impliqui el govern qüestiona la credibilitat de l'executiu i la del seu partit. En segon lloc, en filtrar-se dades constatades de l'afer, l'executiu ha d'introduir matisos i rectificacions constants que el duen al contorsionisme polític. En tercer lloc, la necessitat quotidiana de desmentir informacions limita l'acció governamental.

Però més enllà d'aquestes similituds, vivim encara les conseqüències d'aquella darrera legislatura de González. Com assenyalà el sociòleg Manuel Castells a La era de la información (2003), aleshores els escàndols "transformaron la política española para siempre, situándola preferentemente en el ámbito de los medios de comunicación ". En quin sentit? Segons Castells, els membres de la judicatura generaren una relació simbiòtica amb els mitjans per lluitar " por la democracia y un gobierno transparente ", capaç de "deslegitimar a los partidos, a los políticos y, en última instancia, a la democracia en su encarnación actual ". El cas Bárcenas ho pot exemplificar.

Viatge en el temps i alguna cosa més. Quines diferències rellevants existeixen entre la crisi felipista i la rajoyista? N'hi ha una de clara: la pugna contra González se sustentava en una alternativa de govern, el PP liderat per Aznar, que permetia la continuïtat del sistema polític sense grans trasbalsos. En canvi, l'actual rau en una lluita interna del bloc dretà, provocada aparentment per la venjança de Bárcenas contra la cúpula del partit. El resultat és un desgast intern de la formació i de l'executiu, amb la irrupció de faccions (visible en el nou protagonisme d'Esperanza Aguirre) i tensions internes (paleses en les declaracions d'Aznar crítiques amb Rajoy), sense que s'albiri una alternativa: un PSOE en hores baixes no remunta posicions en les enquestes. Per tot plegat, si no hi ha canvis substancials, l'afer pot facilitar un col·lapse del bipartidisme.

Si ens demanem on som actualment, només cal anar a l'hemeroteca i recordar la intervenció de Julio Anguita (a l'època, coordinador general d'IU) quan comparegué González al Congrés el 27 de juliol de 1995 per explicar-se sobre els GAL, després de rebre moltes pressions. Aquella jornada Anguita fou taxatiu sobre el pretès xantatge de Conde al govern, abans esmentat: " No hable usted más de complots, de conjuras. Si hay complots, conjuras o lo que sea, venga y denúncielo aquí ", manifestà. Avui, a l'espera de la compareixença de Rajoy, les seves paraules es podrien reproduir fil per randa. Benvinguts al túnel del temps.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF