Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Es veu que hi ha armes bones (visca!)

Aquestes guerres modernes són molt complicades. Ara diu que en començaran una a Síria i encara no sabem qui són els bons. O, pitjor encara, temem que tots dos són els dolents. Sort n'hi ha que estem envoltats d'experts. Han aparegut amb la mateixa rapidesa (i són els mateixos) que ho saben tot sobre seguretat ferroviària o el que calgui en cada moment. Jo, com que no tinc ni idea de res, li diré, per si li serveix, que tinc un company que comparteix pis amb un egipci. I quan la setmana passada va haver-hi sidral al seu país, el company va preguntar-li: qui són els bons? I l'egipci va respondre-li: "Els bons són els dolents". Gloriós. En el cas sirià, però, la possibilitat d'entendre res empitjora. És una guerra civil en què un dictador extermina el seu poble i en què uns rebels pròxims al jihadisme exterminen l'altra part del poble. Una guerra, per cert, iniciada fa mesos i a la qual ara fem cas perquè hi han utilitzat armes químiques. Qui? Reflexionem. Per què un dictador genocida que no ha utilitzat armes químiques fins ara hauria de fer-ho justament en aquest moment? En canvi, si algú vol provocar una reacció internacional com la que es preveu, res millor per encendre la metxa, no?

Total, que ara bombardejarem Síria per castigar l'ús d'armes lletges contra persones indefenses. I matarem unes quantes persones també indefenses, però amb armes bones . Ah, i dient d'antuvi que res no canviarà. I d'aquí una setmana ens en haurem oblidat, com hem oblidat l'Iraq. Per cert, allà ahir 70 morts i 200 ferits. Però allò ni és una guerra ni hi ha armes dolentes . Per tant, cap problema.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 18/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF