El context canvia. La majoria absoluta del PP ha desregulat, és cert, en l’àmbit de la protecció territorial i ha facilitat projectes constructors privats que poden ser qüestionables des d’un punt de vista mediambiental, però no ha liderat un procés d’adjudicació d’obra pública tirà com el que va portar a terme l’anterior Govern del PP de Jaume Matas. Amb autopistes, metros o ‘palma-arenas’ és molt més fàcil percebre un impacte i un autor. Amb crisi, quan el sou o el subsidi no basta, s’altera l’ordre de prioritats i s’assumeix que l’ampliació d’un hotel pot generar economia, encara que només obri tres mesos i deixi un solar al costat, o que la construcció d’un centre comercial pot ocupar empleats, encara que no compensi els que expulsarà el petit comerç l’endemà.
La crisi dels partits tradicionals no va només amb ells, té a veure amb les estructures tradicionals. Afecta el PP i el PSOE, però també els sindicats clàssics i les patronals, mancats de credibilitat. I pot explicar en part la pèrdua de presència d’altres entitats, com el GOB. L’organització ecologista més important de Balears no mostra el múscul d’un temps. Segurament es veu afectada per un relleu generacional i pateix la crisi econòmica com tots o, millor dit, com quasi tots. Costa, en temps de crisi, pagar quota. I, el que es pitjor per al GOB, es relaxa el rebuig social a segons quines actuacions territorials que haurien aixecat contundents protestes en temps de bonança.
Aquesta setmana el GOB ha defensat al Parlament una iniciativa legislativa popular, amb mesures de protecció territorial, a la qual el PP ha donat passaport amb la mateixa diligència que ho va fer l’any 2006, quan l’entitat havia duit la seva darrera proposta avalada pel doble de ciutadans que ara. Llavors hi havia més caliu. L’any següent, just abans de les eleccions en què el PP va perdre la majoria i el Govern, Palma va ser protagonista d’una important manifestació amb el lema ‘Salvem Mallorca’. El GOB hi era al darrere.
Amb Matas, els ecologistes varen treure al carrer prop de 50.000 persones. Amb Bauzá, la seva protesta ha estat manco massiva i no s’espera que d’aquí a les eleccions liderin una mobilització que sacsegi. La manifestació més important de la legislatura, i segurament de la història de Balears, ja s’ha fet i no l’ha provocada el territori ni el medi ambient, sinó la política educativa del president. Entitats com l’Assemblea de Docents i la Plataforma Crida han assolit més protagonisme que el GOB. Però també han merescut, en temps de crisi, més atenció que sindicats com la UGT, incapaç de governar-se. El procés viscut en l’àmbit de les organitzacions socials guarda similituds amb la irrupció de Podem en la política. Amb les marees educatives, el GOB ha perdut repercussió social i ha quedat sense l’exclusiva del verd.
