Si fins ara ens preocupava l’auge de la ideologia d’ultradreta, ara hi hem d’afegir un nou element d’alarma: la violència assassina. Fins a Nova Zelanda ha arribat l’ona expansiva d’aquesta perillosa bombolla d’intolerància i criminalització de la diferència, que en la seva versió extrema esdevé terrorista. La matança d’una cinquantena de persones en dues mesquites plenes de fidels -inclosos menors d’edat- de la ciutat de Christchurch globalitza l’horror. La ultradreta també és terrorista, igual que el jihadisme.
Els que han sembrat la mort en aquests temples islàmics no són bojos, són terroristes. De fet, per contraposició, jihadisme i ultradreta es retroalimenten. Fins i tot fan servir les mateixes tècniques, incloses les propagandístiques. No és el primer cop que veiem com es filma en directe un atemptat. Són dos terrorismes, el d’ultradreta i el jihadista, que ens volen obligar a prendre partit per uns o altres: una trampa en la qual no podem caure. Cal prendre partit per la democràcia, per l’acceptació de l’altre, per la llibertat i la tolerància. Hauríem de convertir en prioritat foragitar aquests discursos extremistes. Des de l’escola, els mitjans, les institucions, les llars. I no és fàcil, en un món de fake news, demagògia, populisme, inseguretat, crisi i desigualtats.
La ultradreta és filla dels feixismes històrics i és, alhora, l’altra cara de la moneda del jihadisme. Ja sabem quina barbàrie va portar el feixisme. Aquella banalització del mal, com la va definir Hannah Arendt, malauradament continua vigent. Campa impunement a les xarxes. La ultradreta va en augment a les plataformes online, altaveus dels missatges d’odi. Islamofòbia i xenofòbia són denominadors comuns de centenars de grupuscles connectats en xarxa, que expandeixen el seu missatge letal. Es tracta d’un discurs que va penetrant i que s’ha instal·lat en molts parlaments, condicionant la vida política. La culpabilització de l’immigrant, sobretot el culturalment diferent, és la seva palanca de difusió. Es busquen culpables en la baula més feble de la societat. I es busquen -i es troben- joves susceptibles de fer seu aquest garbuix d’odi i violència. L’atemptat de Nova Zelanda n’és un tràgic exemple més. Cal, doncs, parar els peus a la ultradreta política per ajudar a combatre la propagació de la ultradreta terrorista.
