Poder triar l'estat que volem

Aquest cap de setmana se celebra a l'Arenal de Llucmajor el XXVII Seminari Blanquerna de debat i reflexió. Enguany, amb el títol de "300 anys després, la llibertat", l'eix central del debat serà el dret a l'autodeterminació, el seu exercici als Països Catalans i a altres nacions europees. En aquest sentit, podrem escoltar representants de les forces autodeterministes del Principat explicant quin és el full de ruta que proposen per a aquell territori. Igualment, partint de la idea que els mallorquins i mallorquines del segle XXI necessitam un estat al nostre servei, hem demanat a totes les forces polítiques mallorquines de tradició democràtica quin estat és el que creuen que hauríem de menester.

El Grup Blanquerna, organitzador del seminari, nasqué l'any 1985 per impuls de Climent Garau (actual president d'honor del Grup Blanquerna), Francesca Bosch, Pere Llabrés i Josep Maria Magrinyà, amb una clara inspiració nacionalista, humanista i progressista. Des d'aleshores ençà, el Grup Blanquerna ha contribuït a donar una formació integral a un ampli i heterogeni ventall de persones, i pels seus cursos i seminaris hi han passat persones que avui són al capdavant d'organitzacions polítiques, socials, empresarials o financeres.

Aquest 2013 el Grup Blanquerna s'ha refundat com a think tank sobiranista i com a espai de debat i reflexió, plural i transversal.

Des del mes d'abril d'enguany, hem realitzat diverses sessions de debat com la conferència El procés sobiranista al Principat , a càrrec de Miquel Sellarès; la conferència El suport ciutadà a la independència en el Principat , a càrrec del sociòleg Oriol Molas; la presentació del llibre de Jaume Bosch De l'Estatut a l'autodeterminació ; la presentació del llibre A un pam de la independència , de Vicent Partal, o l'homentage a Nelson Mandela. També hem reconvertit el diari digital Tribuna Mallorca en un espai d'opinió i debat. Una de les línies de feina del nou Grup Blanquerna serà la de produir documentació que ajudi els nostres conciutadans a situar alguns dels debats públics. En aquest sentit, vàrem fer públic el document titulat El nou estat català i la Nació Catalana. Una visió des de Mallorca .

Des del Grup Blanquerna som conscients que la realitat que vivim és complexa i que les dinàmiques de les organitzacions polítiques i socials està molt marcada pel dia a dia, que les obliga a prioritzar allò urgent per davant d'allò important. Per això ens proposam, modestament, com a grup de pensament, ajudar el Moviment per la Llengua, la Cultura i el País a elaborar el discurs de mitjà i llarg termini, treballar en l'àmbit de la reflexió, la recerca i l'anàlisi per tal de fer propostes acceptables per una àmplia part de la ciutadania de les Illes Balears. El Grup Blanquerna vol ser la rereguarda ideològica dels moviments socials que treballen per defensar els interessos de la gent d'aquí. I ho vol aconseguir treballant des de la transversalitat política i des del rigor necessari per afrontar qualsevol anàlisi de la realitat.

Des del primer fins al de l'any passat, el Seminari Blanquerna ha estat sempre una aportació positiva al debat públic de la nostra comunitat nacional. El d'enguany recull i reivindica aquesta tradició i la posa al dia. Aspiram que el seminari d'aquest cap de setmana servesqui per aclarir posicions, conèixer amb més profunditat les propostes de cada formació política i escoltar els arguments dels nostres més destacats intel·lectuals.

El Seminari començarà avui amb una sessió dedicada a "El Principat, cap a un nou estat" i acabarà diumenge, quan coneixerem l'actualitat de la situació a Escòcia i Flandes. Entremig, dissabte, dedicarem dues sessions a demanar-nos "Quin Estat necessiten les Illes Balears?". Respondran la qüestió Manel Carmona (EU), David Abril (IV), Cosme Bonet (PSIB), Josep Melià (PI), Joan Lladó (ERC) i Biel Barceló (PSM).

En el marc del Seminari, el Grup Blanquerna llançarà una sèrie de missatges dirigits a la societat mallorquina i de manera especial als moviments socials: treballar en la línia del sentit comú amb les terres germanes de la resta de Països Catalans, unificar esforços per treballar en favor del reconeixement del dret a decidir el nostre propi futur dels pobles de les Illes Balears, amb l'horitzó que mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers siguem consultats sobre quin ha de ser el nostre futur polític.

EDICIÓ PAPER 24/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF