La setmana del MWC ha confirmat la importància global del congrés i la capacitat d’atracció que té Barcelona per a esdeveniments de caràcter mundial. Ens n’hem de felicitar, i hem de seguir treballant amb la voluntat de convertir aquests èxits sectorials en èxits per al conjunt de la ciutat. Aquest any també hem vist com per primera vegada la ciutat, Barcelona, però també la ciutat com a concepte, han entrat com a membre de ple dret en el desenvolupament del Congrés. Una gran quantitat de les conferències i taules rodones que s’hi han celebrat han girat al voltant de les possibilitats que té la telefonia mòbil i la tecnologia que s’hi associa per millorar la qualitat de vida de les persones. John Hoffman, el director de GSMA, ho va dir molt clar en assenyalar que la indústria de la telefonia mòbil ha entès el missatge de Barcelona al món: la regeneració de les ciutats ha d’esdevenir el gran objectiu polític, social i econòmic. En un món que camina cap a la seva total urbanització, un món en el qual molt aviat països amb poblacions impressionants s’incorporaran a l’univers urbà, cal que els més intel·ligents i preparats defineixin el nou paradigma que ha de convertir les ciutats en ecosistemes viables. És per això que des de Barcelona defensem que les ciutats, totes les ciutats del món, han d’esdevenir espais de cohesió social i de qualitat de vida formades per barris productius, de velocitat humana, autosuficients energèticament, en el si de metròpolis absolutament connectades amb la resta de metròpolis del món, i d’emissions zero.
La regeneració urbana necessita la tecnologia de la nova telefonia. Els telèfons que portem a la butxaca són eines amb un potencial enorme de prestació massiva de serveis. Des de la teleassistència a l’habilitació dels discapacitats motrius; des de l’estalvi hídric a la generació energètica descentralitzada; des de la gestió de les lluminàries de la ciutat als nous mitjans de transport públic i privat, la telefonia mòbil i les tecnologies que s’hi associen posades al servei de la regeneració urbana esdevenen la nova gran oportunitat. La nova economia associada a la regeneració urbana, el nou urbanisme, el que enterra l’urbanisme dels anys en què el cotxe penetrava fins als racons més insospitats de les nostres ciutats, s’imposa. Barcelona és la ciutat que va inventar la ciència de l’urbanisme. L’urbanisme, per mi, ha d’estar al servei d’una idea de societat, i no tant al servei d’una concepció formal. Barcelona és un somni social. I és a partir d’aquest somni social que hem de fer servir les eines que ens dóna la tecnologia generació rere generació. Per això penso que cal que aprofitem la potència del missatge de la Barcelona del segle XXI, la que aposta per la ciutat productiva, per la ciutat intel·ligent, per la ciutat renaturalitzada, per generar un nou sector econòmic que aporti la creació neta de molts llocs de treball.
Barcelona ho fa decididament. No tindria cap valor que ho diguéssim nosaltres. Val a dir que moltes vegades la ciutat ha estat poc autocrítica. Durant molts anys, quan el declivi era alguna cosa més que una intuïció, hi havia qui seguia vivint dels èxits d’altres generacions. Això ha deixat de ser així. Els Hoffmans, Chambers, Mestraillets d’aquest món, responsables d’algunes de les companyies més importants de la Terra; però també els Garcettis, Babouns, Tohas, responsables d’algunes de les ciutats més significatives del món; així com rectors, professors i acadèmics de tot arreu, veuen en Barcelona, la Barcelona de la velocitat humana, la que converteix un nus de comunicacions pensat per a una altra època, centrada en el cotxe, en una gran plaça verda, cívica, l’exemple que cal tornar a seguir.
Aquest exemple no valdria per a res, però, si nosaltres, barcelonins i barcelonines, no sortíssim a explicar-nos i a captar talent. La nostra glòria no és la de la plaça. La plaça de les Glòries, així com el MWC, han de ser els legitimadors de la nostra proposta, la rampa de llançament per generar empreses, ocupació, inversions localitzades a la nostra capital global.
En molt pocs anys hem tornat a posar Barcelona a la lliga de les ciutats globals. L’esforç és enorme, però la capacitat dels barcelonins i barcelonines encara és més gran. Aquesta és la gran esperança, la que es toca en el món dels creadors de solucions tecnològiques per a la ciutat, la dels que aposten per retornar la indústria als nostres barris, la dels que fan de la creativitat i de l’atenció social l’eix fonamental de la seva vida. El MWC i la plaça de les Glòries comparteixen un element comú: posen la persona al centre de totes les prioritats. Aquest és el nord que ens ha de guiar.
