Misc 14/04/2014

Qui suporta la consolidació fiscal?

i
Núria Bosch
3 min
Qui suporta la consolidació fiscal?

En els últims anys, la política econòmica espanyola ha estat condicionada per la consolidació fiscal. Amb aquesta terminologia ens referim a les polítiques portades a terme per equilibrar els pressupostos públics, és a dir, per reduir els dèficits que presenten.

L’any 2013 el dèficit de tot el sector públic espanyol va arribar al 6,6% del PIB. No obstant això, aquesta xifra encara és més gran que l’objectiu marcat per la Comissió Europea per al 2013, que va ser del 6,5% del PIB.

Cal recordar que el govern espanyol reparteix aquest 6,5% entre administracions, fixant el dèficit a assolir per cada una: l’Estat i els seus organismes (3,8%), l’administració de la Seguretat Social (1,4%), les autonomies (1,3%) i els governs locals (0,0%).

Ara bé, quina és l’administració pública més responsable de la desviació de l’objectiu? La resposta és l’administració central, és a dir, l’Estat i els seus organismes, que van assolir un dèficit del 4,3%, 0,5 punts per sobre de l’objectiu. Però el més greu és que aquesta administració ha anat en direcció contrària en els últims anys, i ha passat d’un dèficit del 3,5% el 2011 al 4,33% actual. El mateix ha succeït en el cas de l’administració de la Seguretat Social, que ha passat d’un dèficit del 0,1% el 2011 a l’1,2% el 2013, si bé en aquest cas ha quedat per sota de l’objectiu establert (1,4%).

En canvi, els governs subcentrals són els que han fet el gran esforç de consolidació fiscal. Entre el 2011 i el 2013 les autonomies han passat del 5,2% a l’1,5% en el seu nivell de dèficit. Per la seva banda, els governs locals han passat d’un dèficit del 0,8% el 2011 a un superàvit del 0,4% el 2013.

És cert que les comunitats autònomes s’han quedat encara per sobre de l’objectiu (1,3%), però s’ha de dir que l’objectiu que els fixa l’Estat no es correspon amb el pes específic de la seva despesa dins del sector públic espanyol, que és del voltant del 34%, mentre que el 2013 només els va tocar el 20% de l’objectiu global de dèficit. Si el govern espanyol l’hagués fixat d’acord amb el pes específic de la seva despesa, el seu objectiu de dèficit hauria d’haver estat més alt. La Generalitat de Catalunya va presentar una demanda al Tribunal Suprem contra els acords del consell de ministres en què es van fixar els objectius de dèficit de les autonomies per al període 2013-2016. Per exemple, per al 2013 la Generalitat considera que l’objectiu de dèficit hauria hagut de ser del 2,5% del PIB, i no de l’1,3%.

Així doncs, les autonomies s’han vist obligades a fer un gran esforç de reducció de la despesa, quan han de subministrar els serveis essencials de l’estat del benestar (educació, sanitat, serveis socials, etc.). Això vol dir que la càrrega d’aquesta reducció l’han hagut de suportar els ciutadans amb una disminució dels nivells de prestació dels serveis que més els afecten o els funcionaris amb disminucions salarials. L’Estat, en canvi, no ha fet un gran ajust de les despeses, encara que la majoria no tinguin caràcter personal.

A més a més, l’Estat ha incrementat el dèficit fins i tot augmentant els impostos. En els últims anys han crescut més els ingressos impositius de l’Estat que els autonòmics. Entre el 2009 i el 2012 els de l’Estat van créixer a una taxa anual del 6,2%, mentre que els de les autonomies a una del 2,5%. La crisi econòmica ha afectat més els ingressos autonòmics, perquè estaven més relacionats amb el sector immobiliari.

La política de consolidació fiscal ha de continuar en el futur. Segons els objectius fixats per la Comissió Europea, l’any 2016 el dèficit total del sector públic ha de ser del 2,8% del PIB, i segons el govern espanyol s’ha de repartir de la següent manera: 2,1% (Estat), 0,5% (Seguretat Social), 0,2% (autonomies) i 0,0% (governs locals).

Per tant, per complir aquests objectius l’esforç de consolidació encara ha de continuar. Però fixem-nos que el repartiment torna a ser en contra de les autonomies. El 2016 només els correspon un 7% del dèficit global, quan representen més d’un terç del total del sector públic espanyol. Per això, la Generalitat, en la demanda presentada davant el Tribunal Suprem, sol·licita que el 2016 el seu dèficit autonòmic sigui de l’1,1% del PIB i no del 0,2%.

D’altra banda, la reducció que ha de fer l’administració central del seu dèficit és la més forta, ja que ha de passar del 4,3% del 2013 al 2,1% el 2016, amb un ajust de 2,2 punts. L’ajust per a les autonomies és d’1,3 punts. Aquest fet requerirà seguir amb una política restrictiva que podria frenar la recuperació econòmica, que sembla que s’albira, i fer més possible que es produeixi una situació deflacionista, com alguns alerten. Davant d’aquest futur poc optimista, l’esperança és que Catalunya ja hagi esdevingut un estat independent.

stats