Publicitat
Publicitat

Un simposi i algunes intoxicacions

No hi ha res com un simposi per remenar les consciències. Feia temps que una trobada d'historiadors no armava tant de rebombori com la que comença avui, sota el títol Espanya contra Catalunya , i que compta amb els auspicis del departament de Presidència de la Generalitat. S'ha de felicitar el director de l'esdeveniment, l'historiador Jaume Sobrequés, per la publicitat gratuïta que ha estat capaç d'aconseguir per al congrés. No hi ha hagut ni un sol mitjà de la premsa espanyola que no se n'hagi fet ressò, amb molta més contundència, generositat (pel que fa a espai) i contumàcia que els que li han concedit els mitjans catalans. Es veu que la clau de volta és que el simposi en qüestió és una maniobra d'adoctrinament de la ciutadania catalana, sempre tan sensible a les manipulacions i als adoctrinaments que rep de les altures institucionals. El poble català, pel que es veu, no sap distingir peres de tomàtigues, i està sempre disposat a empassar-se qualsevol roda de molí que li presentin com a hòstia de combregar.

El títol exacte del simposi és Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014) , i es desenvoluparà entre avui mateix, demà i demà passat al Palau de Mar, seu del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. La lliçó inaugural correspon al més que prestigiós historiador Josep Fontana, i la clausura anirà a càrrec del reconegut sociòleg, i company d'aquestes pàgines, Salvador Cardús. Seria prolix enumerar la vintena de noms que intervindran entre l'un i l'altre, però podríem resumir-ho dient que no n'hi haurà cap que desmereixi, de cap manera, el rigor i la fiabilitat que acrediten els dos esmentats. Es pot criticar el simposi si es vol, se'l pot considerar més o menys oportú per als interessos ideològics dels uns o dels altres, però no se li pot retreure, honestament, cap manca de solvència.

I, tanmateix, això és el que han intentat i intenten els seus detractors polítics. Llumeneres intel·lectuals tan rutilants com Enric Millo (PP de Catalunya), Pere Ríos (PSC) o Serafín Castellano (PP valencià) han sortit a la plaça pública a dictar l'anatema contra el simposi, que ells interpreten en una forquilla que va des de "l'error imperdonable" fins al "desafiament en tota regla". Deunidó. Fins i tot ha sortit la gran papessa Alícia Sánchez-Camacho advertint que, si se celebra el congrés (que se celebrarà, si el temps i les autoritats ho permeten), el seu mateix PP organitzarà un contracongrés "de la veritat" -per al qual vol comptar amb el suport del PSC i de Ciutadans-, perquè quedi clar que no tots els catalans són independentistes, sinó que també n'hi ha que són dels seus.

Si això es fa, m'hi jugo un pèsol que no hi haurà ningú que hi posi cap mena de pega o de problema. Ben al contrari, ens ho prendrem com una mostra del legítim debat d'idees que s'ha de produir en tota democràcia. I és que confondre la discrepància ideològica amb la desestabilització social és el primer símptoma de la malaltia del totalitarisme. Que s'ho facin mirar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF