Publicitat
Publicitat

A qui s’ha de contractar?

Benvolguts empresaris,

Potser vosaltres no us n’adoneu, però exerciu una gran influència sobre la cultura i l’ecologia moral dels nostres temps. Si els vostres directors de recursos humans decideixen que volen contractar persones d’una certa mena, els joves comencen a convertir-se en persones d’aquesta mena.

Així doncs, us demano que reflexioneu sobre els següents principis, el credo dels empresaris. Si els seguiu en la selecció de personal, transmetreu un cert missatge sobre quina és la mena de persona que tira endavant. Potser corregireu algunes de les perversitats de les cotes altes de la nostra meritocràcia i fins i tot és possible que contribuïu a cultivar persones més profundes i plenes.

En les vostres decisions de selecció de personal, tendiu a desestimar els perfeccionistes. Si treballeu en un sector de caràcter intel·lectual que atreu candidats molt qualificats, és probable que hàgiu rebut una allau de currículums de persones que, més que éssers humans, són avatars perfectes dissenyats per assolir l’èxit. Han obtingut una mitjana d’excel·lent al batxillerat i a la universitat. Han ocupat els típics llocs de lideratge durant els estudis universitaris. Han fet les pràctiques perfectes en una consultoria o en un banc d’inversió i, en el seu temps lliure, han repartit mosquiteres a Zàmbia i excavat pous al Perú.

En llegir aquests currículums, et vénen al cap dues coses. En primer lloc, aquest candidat és extraordinari. En segon lloc, aquí hi ha alguna cosa totalment insípida. Aquesta persona ha seguit fil per randa la recepta preestablerta per triomfar a la vida i, en realitat, no tens ni idea de com és. Només en saps que té un gran talent per emmotllar-se al que dicta la societat. O bé no té cap interès per prendre un rumb de vida original o bé li falta valor per fer-ho. Eviteu aquesta mena de persones.

En la vostra selecció de personal, aposteu pels dualistes. Les persones que us convé contractar han d’haver assolit un cert èxit entès de manera convencional, però també han d’haver-se embarcat en alguna aventura eixelebrada que, des del punt de vista professional o d’estatus social, no tenia cap sentit. Potser una persona va deixar una bona feina a la banca per salvar el negoci familiar de rentat en sec que la seva família tenia a Akron, una petita ciutat d’Ohio. Una altra potser tenia unes notes excel·lents que li haurien permès entrar a les millors universitats, però va preferir una modesta universitat cristiana perquè volia estudiar en un lloc on pogués indagar sobre els seus valors. Aquestes persones han fet almenys una cosa que va profundament en contra de la moda imperant. Són persones que tenen una motivació intrínseca, una curiositat innata i el valor de no seguir els dictats socials.

Aposteu pels que diuen la veritat. No fa gaire vaig conèixer una persona que es dedica a la selecció de personal i contracta molta gent. Em va comentar que, a totes les entrevistes, fa la següent pregunta: “¿Em podries parlar d’alguna vegada que hagis dit la veritat i fer-ho t’hagi perjudicat?” Si a l’entrevistat no se li acut cap ocasió immediatament, pot ser que alguna cosa no acabi de rutllar.

No us decanteu sistemàticament pels candidats amb una nota mitjana més alta. Els estudiants que treuen excel·lents en tot tenen l’habilitat de dominar les seves passions prudentment per tal de poder assolir un molt bon nivell en matèries diverses. Però possiblement el que necessiteu siguin empleats dedicats en cos i ànima a un sol tema. Sovint a l’escola aquestes persones treien excel·lents en matèries que els apassionaven, però notables en matèries que no els estimulaven la imaginació.

Recompenseu les virtuts de la maduresa, no les de la joventut. Hi ha virtuts que floreixen amb la joventut: la intel·ligència, l’energia, la curiositat i la simpatia. N’hi ha d’altres que només s’adquireixen amb el pas del temps: tenir els altres en consideració, la intuïció sobre el curs que seguiran els esdeveniments o ser capaç de discernir què és el correcte en absència d’un posicionament extern. Aquestes virtuts se solen adquirir amb l’experiència, després que una persona s’hagi pres el temps de criar els fills, l’hagin acomiadada o hagi après a conviure amb un superior cruel. Les virtuts de la joventut estan molt bé si contracteu milers de consultors per despatxar un rere l’altre una pila d’informes. Per a la majoria d’altres feines, també haureu de buscar les virtuts de la maduresa.

Recompenseu els que han patit per arribar on són. Als que busquen feina se’ls diu que han de presentar un relat lineal de les coses que sigui fàcil de llegir i d’assimilar com una sèrie de conquestes immaculades. Però si després d’un viatge de negocis horrible us quedeu tirats al bar d’un aeroport, ¿de veritat que us vindria de gust prendre alguna cosa amb una persona així? No. Voldríeu estar amb una persona real, que hagués viscut contratemps, hagués patit i se n’hagués sortit. Voldríeu que fos algú amb llacunes evidents al seu currículum, que hagués après les lliçons que només el patiment ens ensenya i hagués sabut tornar-se a aixecar.

Recompenseu els que escriuen cartes de presentació rebels. Buscar feina és el segon context social de la vida moderna en què més es presumeix, després de les cites. Però hi ha gent que es decanta per no embellir ni exagerar res. Decideixen no presentar cada ocasió com si fos més impressionant del que en realitat va ser. Us convé tenir persones que siguin radicalment honestes, fins i tot amb els seus superiors.

Podríeu argumentar que en realitat no voleu tenir personalitats riques i completes a la vostra empresa. Només voleu drones de l’èxit que siguin capaços d’acomplir determinades tasques. Dubto que això coincideixi amb l’interès a llarg termini del vostre negoci. Però, si us fa por trencar motlles d’aquesta manera, penseu almenys en els efectes que els vostres actes tenen en les sensibilitats més profundes de la pròxima generació, en la mena de persones que esteu incentivant i a les quals, per tant, doneu forma, i penseu també en l’herència que deixareu.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF