La destitució del candidat socialista a la Comunitat de Madrid no té res a veure amb la corrupció. Si hagués estat així, el PSOE hauria actuat igual que el PSIB a Lloseta. Tampoc no s’explica com una aposta per millorar les expectatives electorals perquè, si fos per això, faria el mateix pertot arreu on s’han triat candidats per sortir del pas. Té a veure amb el control del partit i del procés que es pugui obrir l’endemà de les eleccions. També és un cop d’autoritat de Pedro Sánchez i, alhora, una mostra de debilitat. S’arrisca. Ara és ell qui es presenta a Madrid.
L’Assemblea de la Comunitat de Madrid canviarà després de maig i el Parlament balear també. Hi entrarà gent nova, sense corbata, i desapareixeran diputats actuals, que s’hauran d’acostumar a no ser protagonistes. No sé si ho sap o s’ho pensa, però tot apunta que una de les que no repetiran és la popular Aina Aguiló. El Parlament notaria molt més l’adéu de Fina Santiago o de Toni Diéguez, si fos el cas. Passaria desapercebuda, en canvi, l’absència de Pere Rotger. No justifica els 60.000 euros que cobra a l’any. A l’exbatle d’Inca no se li coneix cap iniciativa des que deixà de presidir la Cambra, obligat per José Ramón Bauzá per estar imputat en el cas Over. Si res no canvia, tampoc no continuarà. Un imputat del PP pot ser diputat però no pot anar a llistes.
La dimissió és una decisió ètica que els partits, per la seva incapacitat, han acabat vinculant a resolucions judicials. En altres llocs del món els polítics dimiteixen quan fallen als seus valedors, els ciutadans. Aquí, en canvi, com que no dimiteixen mai, s’ha deixat la decisió en mans dels jutges. A Bauzá ningú no li va demanar que posàs el llistó en la imputació i vetàs els imputats en les llistes. De moment, ja té dos candidats municipals ‘tocats’ i, fins i tot, es podria donar el cas que s’hagués d’aplicar el seu codi ètic a ell mateix.
Cada vegada que el PP diu que sobren polítics només em vénen al cap exemples de parlamentaris del seu grup. Si s’aprovàs la seva proposta per reduir diputats i eliminar el sou de la resta, cosa que no passarà, no seria possible una comissió com la de Son Espases, que ha contribuït a la causa judicial oberta pel presumpte finançament irregular del PP balear en la compra i la reforma de la seva seu.
El PP balear tanca una setmana negra. Mentre els seus principals dirigents peregrinaven a Roma per compartir uns segons amb el papa a la plaça de Sant Pere, aquí s’obria la peça judicial per investigar el presumpte finançament irregular del partit, es coneixien les explosives confessions d’un fervent penedit, s’imputava una cúpula de la televisió pública, amb candidat municipal inclòs, i s’ordenava una querella que pot acabar imputant el president. La farmàcia una altra vegada. I l’oposició tornava a al·lucinar i confiava que els jutges li facin la feina en lloc de guanyar-se per mèrits propis les opcions d’una entrada al Consolat. Com si no els hagués bastat el precedent. No seran els jutges, sinó els ciutadans, els que decidiran qui governa després de maig.
