PalmaLes eleccions primàries per triar la persona que intentarà foragitar José Ramón Bauzá del Consolat en les properes eleccions autonòmiques s’han venut com un element necessari per apropar la política a la ciutadania i intentar pal·liar, encara que fos en part, la desafecció que imperava en la nostra societat, especialment entre els tradicionals votants socialistes. Oferir la possibilitat d’escollir la cap de cartell del PSIB-PSOE semblava una solució màgica, on un imprescindible debat de noves idees i una nova orientació política s’havia d’acompanyar d’una suposada renovació en les persones que l’havien de liderar.
No obstant això, un 54% de les gairebé 12.000 persones, entre militants i simpatitzants, que ahir varen votar són de l’opinió que Francina Armengol és la persona adequada per liderar aquest procés de ‘ressorgiment’, de resurrecció d’un partit enfonsat en les enquestes i que té per davant l’hercúlia tasca de tornar a il·lusionar i convèncer un electorat cansat de xerrameca, manca de solucions i girs polítics incomprensibles (Zapatero i la seva rendició aquell mes de maig de 2010, per exemple). Els paral·lelismes amb Rubalcaba i el ‘nou missatge socialista’ són evidents, i la d’Inca quasi iguala en manca de credibilitat el secretari general del PSOE.
Si bé és cert que l’elevada participació, especialment dels no militants, en aquestes primàries és en principi una bona notícia, i ara és tasca d’Armengol i el seu equip mantenir-los mobilitzats i actius. I per això calen fonamentalment dues coses: la primera, que les ferides que es puguin haver obert en aquestes primàries no sagnin més del compte, integrant i fent seves algunes de les propostes de la candidatura d’Aina Calvo (òbviament, no en el sentit d’assumir totes les tesis de la perdedora, tal com va fer Bauzá amb el “vençut” Carlos Delgado, si bé és cert que en aquest cas les diferències són molt més subtils).
I segona, adoptar urgentment un canvi d’estratègia en la tasca d’oposició: no és acceptable tancar aquest procés de primàries amb esperit ‘gatopardista’, fent veure que s’ha canviat tot mentre tot continua igual. Els ciutadans, i menys els que han superat la vessa i la desafecció participant en aquestes eleccions, no entendrien que avui continuàs la política del no per sistema, els circs dels dimarts al Parlament i la falta de propostes i alternatives creïbles i raonables.
En definitiva, el PSIB-PSOE renovat sorgit de les primàries s’enfronta als mateixos reptes que ahir, amb la dificultat afegida de Palma, on haurà de gestionar internament el clar descontentament amb la guanyadora i seguir desenvolupant la difícil tasca d’oposició a un Mateu Isern que té una bona imatge entre gran part de la ciutadania amb una Aina Calvo, si decideix continuar a l’Ajuntament, desgastada per la derrota.
En qualsevol cas, la meva enhorabona a Francina Armengol.
