Primer va ser l'FMI i després ha estat la Comissiò Europea. Tots dos insisteixen que Espanya ha de rebaixar un 10% els sous per guanyar competitivitat i sortir de la crisi. Aquesta tesi de la devaluació interna (com no podem devaluar la moneda rebaixem els salaris perquè els nostres productes siguin més barats) no és nova i ha estat defensada per economistes de prestigi com Paul Krugman. I en certa mesura, des de l'inici de la crisi aquest ajustament de sous ja s'ha anat produint en molts sectors (amb una rebaixa mitjana del 6%), al marge que encara hi hagi casos concrets d'indústries que hagin de rebaixar encara els salaris per ser competitives.
La realitat, però,és que els sous no són la variable decisiva que explica la poca competitivitat de l'economia espanyola i catalana. De què es queixen els empresaris? Tal com demostra la reacció de les patronals, els empresaris no situen els sous com el seu principal problema ni la seva màxima prioritat. Abans d'això col·loquen les dificultats d'accés al crèdit o l'excessiva burocràcia com a factors que llasten la seva activitat.
La rebaixa de sous, que en tot cas sempre ha de ser selectiva i temporal (fins que es recuperin els beneficis), no pot ser en cap cas la palanca de la sortida de la crisi perquè sempre hi haurà països amb costos laborals més baixos, sinó una solució transitòria pensada precisament per salvar llocs de treball. La clau per guanyar competitivitat s'ha de buscar abans en la inversió en recerca i innovació, en la formació, en infraestructures adequades, etc. Per crear entorns més productius en defintiva.
Les rebaixes de sous estan pensades per afavorir les exportacions, però obvien l'impacte en el consum intern. En un context com l'actual, de pujada d'impostos i retallades en el sector públic, una pèrdua generalitzada de poder adquisitiu resultaria letal per al mercat intern, del qual depèn encara bona part del nostre teixit empresarial. El remei seria pitjor que la malaltia. En lloc d'això, les autoritats econòmiques haurien de centrar els seus esforços en allò que ha estat identificat com el principal factor que ofega les empreses: la manca de crèdit.
