Las Vegas només sembla en alguns detalls Magaluf, però el seu lema (‘What happens in Las Vegas stays in Las Vegas’) no li és aplicable. Una al·lota irlandesa de 18 i la seva família ja saben que el que succeeix a Punta Balena pot fer la volta al món. També ho ha après José Ramón Bauzá en aquesta història de sexe, mentides i cinta de vídeo. De tota manera, el seu Govern ha donat una lliçó de transparència (alguns dirien que ha mostrat el llautó) perquè el seu funcionament ha quedat en evidència. No va reaccionar fins al tercer dia després de la publicació de les famoses imatges, quasi de manera simultània amb un hoteler -no podem escriure que de la zona, perquè és un dels més potents del món- que ha realitzat importants inversions a l’indret. Aleshores, aparegué l’eufemisme “comportaments incívics” per designar un fet popularment conegut com a mamada, encara que “conducta incívica assenyala en realitat una activitat més genèrica que Metges del Món designa amb precisió com a turisme sexual. I, el gran problema de les “conductes incíviques”, després de la fenomenal estirada d’orelles que degué rebre l’executiu per part de l’empresari, esdevingué un “problema d’imatge per a les Balears”. En aquest relat d’hipocresies, ambientat en un entorn degradat però cosmopolita i megaproductiu econòmicament, d’una jove turista irlandesa de família ultracatòlica, de periodistes de tota casta i condició, d’hotelers bons i moralistes contra empresaris desaprensius, de governants amb una contundència blana, de dones violades, etc., Tom Wolf trobaria un magnífic material per a una novel·la tragicòmica. Ara no es recorda que al Nikki Beach, també de Magaluf i gestionat per l’hoteler moralista, la inspecció hi detectà 24 “treballadors irregulars” -estrangers no contractats, en català planer. Clar, això no és una “conducta incívica” ni dóna “mala imatge”. Allò, sí, allò va quedar a Magaluf.
Pacte d’interins, pagar endarreriments als docents de la privada, palau de congressos de Palma, visites a pobles amb foto envoltat de sobrassades... Qui dubta encara que la campanya electoral més llarga ha començat? Convé que recordem algunes coses:
1. Des de 1983, tan sols hi ha hagut tres majories absolutes per a un partit en solitari. Totes tres del PP, una per a Cañellas, una per a Matas i una per a Bauzá. Les dues majories absolutes anteriors foren el començament del final per als seus beneficiaris. Es complirà la regla amb el president apotecari?
2. Governs de coalició, en contra del que es diu avui dia, són un clàssic. A la primera part de l’autonomia, fins al 1995, tots foren de dretes. A la segona, tots de centreesquerra.
3. Per al PP, el PSOE i IU es produeix sempre una coincidència dels resultats amb els cicles polítics estatals.
4. Els canvis no han coincidit sempre amb el cicle econòmic. Matas (1999) i Antich (2003) perderen la majoria absoluta en moments en què l’economia anava bé.
5. Els canvis de tendència solen estar sincronitzats a les quatres illes.
6. Es diu que governar és trepitjar calls i que, quan n’has trepitjat massa, perds. Quins calls ha trepitjat Bauzá? N’hi ha dels seus? I els dirigents de l’oposició, no han trepitjat calls interns?
7. Les europees d’enguany no han estat la primera vegada en què l’abstenció perjudica el PP. El 1999, les autonòmiques foren el mateix dia que les europees. La llista del PP local tengué menys vots que l’europea. Amb els d’aquesta darrera, Matas hauria conservat la majoria absoluta que perdé.
I el mateix Matas conegué els efectes de l’abstenció pepera quan la tornà a perdre el 2013. Però mentre que comptam amb els dits les ocasions en què això ha succeït al PP, constatam que, al PSIB, li succeeix sempre.
8. S’entén ara que els resultats de determinades enquestes siguin molt creïbles?
