Per les pròximes generacions, pactem un model de trilingüisme!

He sentit a dir diverses vegades al president Bauzá que ell fa feina "no per les pròximes eleccions, sinó per les pròximes generacions". Fa aquestes manifestacions quan l'interpel·len sobre les diferents mesures que ha hagut de prendre per retallar despesa i intentar ajustar els comptes. Vol passar a la història com a estadista i ja em sembla bé, encara que no comparteixi el sistema de fer-ho, i m'atreviria a dir que el fons és bo, però la manera no és l'adequada.

Si un polític creu en el seu programa electoral, sap que la majoria dels canvis que vol promoure necessiten més d'una legislatura perquè es puguin consolidar, i si no guanya les pròximes eleccions, el més normal és que hi hagi una reorientació d'aquests perquè la manera de veure les coses dels altres no serà la mateixa. Per tant, per pensar en canvis de calat per les pròximes generacions, és necessari guanyar les pròximes eleccions.

Dit això, em voldria centrar una mica en el conflicte del TIL i crec que ens passa el mateix. Si creim realment en un model de trilingüisme en què els nostres alumnes surtin de l'ensenyament obligatori amb un domini adequat de les tres llengües, arribem a un acord general en aquesta comunitat i que no sigui una implantació forçada per aquesta legislatura.

No és possible un acostament? No és possible posar al capdavant de la negociació persones amb seny que tenguin voluntat d'arribar a acords i que es tanquin amb els mestres les hores que faci falta? No creis que a part de qui tengui motivacions polítiques, entre les 100.000 persones que es manifestaren diumenge passat i les moltes més que no ens manifestàrem però que coincidim amb moltes de les argumentacions dels manifestants, hi ha unes motivacions de preocupació per com es pretén aplicar el TIL i que això s'hauria de poder revisar?

No pensau que als pares i mares els preocupa que, si no hi ha els recursos humans suficients, els seus fills no només no aprenguin anglès, sinó que deixin d'adquirir els coneixements en matèries com matemàtiques, ciències o història?

És tan mal de fer, tenint tots un objectiu comú i que ningú discuteix, que es pugui pactar un calendari d'implantació del TIL que vagi acompanyat d'un pla seriós de formació del professorat i de dotació dels recursos necessaris per part del Govern?

President Bauzá, no dubt de les vostres intencions que les pròximes generacions surtin molt més ben preparades, però permeti'm dubtar de qui l'ha assessorat que això es pot fer d'esquena a la comunitat educativa. Això, si realment pensam en les properes generacions, s'ha de fer amb un gran pacte amb la comunitat educativa i aprovat també per la immensa majoria de forces polítiques.

Dit el que havia de dir sobre el TIL, i com que la directora em diu que l'article m'ha sortit curt i he de doblar els caràcters, m'estim més canviar de tema que no escriure més per dir el mateix.

El món canvia i tots ens hem d'adaptar a aquests canvis si no volem que ens passin per damunt. I canvia en tots els àmbits. El papa, per poc que li deixin, promourà una revolució de les estructures de l'església que és l'única alternativa perquè torni a recuperar la confiança d'aquells que creim en el missatge de Jesús. En política, i entenc política en un sentit ampli de polítics, institucions, i també sindicats, organitzacions empresarials..., s'ha de fer també una revolució important tornant a l'essència del servei als ciutadans, als associats, als treballadors... He vist aquesta setmana que el batle de Palma, el Sr. Isern, parlava de llistes obertes. Aquest és l'únic canvi, sota el meu humil punt de vista, que podria fer recuperar la confiança no ja en la política, sinó en la gestió pública.

Hem arribat a tal distanciament que no hi veig altra solució que no sigui que els polítics hagin de deixar de mirar a dalt (agradar al president del seu partit perquè el col·loqui) i passin a mirar a baix, als ciutadans, que són els qui realment triaran si el volen a ell o a un altre. I el mateix en organitzacions sindicals, patronals i tantes altres on els responsables pareix que viuen en un món diferent dels que haurien de representar.

El Concili Vaticà II va obrir un poc les finestres de l'església perquè hi entràs aire fresc, es renovàs. El papa Francesc necessitarà tornar-les a obrir ara i de pinte en ample.

Els polítics hauran d'obrir els portals i ben oberts, si no volen que els ciutadans les tanquin amb ells a dins.

Seny!

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF