Si les Illes Balears són la comunitat que pateix un dèficit més fort de l'Estat, si és el territori que envia més doblers a Madrid que no tornen mai, és perquè hi ha un estat que ens tracta com si fóssim no-ningú, perquè hi ha unes elits econòmiques a les quals ja els va bé l' statu quo actual o perquè formacions polítiques d'ascendència estatal prioritzen els seus interessos als dels ciutadans que representen. Però sobretot és per culpa nostra. Perquè ningú no diu basta. O molt pocs. Perquè -i aquí rau el quid de la qüestió- no hi ha una percepció social majoritària de greuge. Ni la crisi no l'ha provocat. Gairebé ningú no vincula les fredes xifres dels 3.600 milions que cada any se'n van i no tornen amb les mancances dels serveis públics que rep en Sanitat, Educació o Serveis Socials. El problema és nostre.
