Misc 30/10/2013

El preu dels tabús

i
Ferran Sáez Mateu
3 min

Henri Parot, el cognom del qual serveix per designar la doctrina jurídica que va anul·lar fa poc el Tribunal d'Estrasburg, està i continuarà estant a la presó. És perfectament legal que hi sigui. Amb la campanya de desinformació de la setmana passada, però, s'ha volgut fer creure a la gent que aquesta decisió no obeïa a l'aplicació retroactiva de la llei -aquesta és tot just la pràctica que ha estat impugnada-, sinó a una mena de condescendència, per no dir complicitat, amb el terrorisme. S'ha arribat a afirmar, fins i tot, que la culpa era d'una conspiració secreta que va auspiciar Zapatero, un pobre home que, a còpia de rialletes insubstancials, amb prou feines interpretava un paper. L'esperpèntica manifestació del PP contra la sentència judicial d'un tribunal internacional (premonició: a mitjà termini en vindran d'altres, de sentències d'aquesta mena, però relacionades amb Catalunya) permet entendre un clima de degeneració política que porta a un canvi profund i irreversible. La inseguretat jurídica a Espanya ja no és, des de fa uns dies, un rumor: ha quedat nítidament ratificada per la sentència d'un tribunal internacional. Aquesta sentència, en tot cas, no afecta encara el Tribunal de Orden Público (TOP) actualment denominat Audiència Nacional. També és un rumor, això? Segurament. El TOP va ser dissolt el dia 4 de gener del 1977, i l'Audiència Nacional va ser fundada -ho endevinen?- el 4 de gener del 1977. Són el mateix, doncs? Bah, colla de malpensats! Pura casualitat. L'article 24.2 de la Constitució espanyola diu que tothom té dret a un "jutge ordinari", és a dir, territorial; però, evidentment, aquest article s'interpreta emprant la part de l'extrem superior de la barba, el que la connecta amb la resta de la pilositat cranial masculina, és a dir, la patilla.

Des de finals de la dècada del 1970, parlar -o simplement fer una vaga referència- a aquestes coses constitueix un tema tabú. El problema és que això té un preu, i ara està ben a la vista. Darrere, o davall, de la doctrina Parot hi ha un debat que no té res a veure amb el tal Parot, sinó amb la voluntat de disposar de la figura de la cadena perpètua sense que aquesta figura consti nominalment enlloc. Com que aquest cercle quadrat és impossible, existeix el sargit que ara acaba de ser anul·lat pels jutges europeus, o també trucs com el fet que sigui "revisable". ¿Cal que una persona que hagi matat dotzenes d'innocents a sang freda, o un violador de nens multireincident, passi la resta de la seva vida a la presó? Jo tinc la meva opinió sobre això, però no crec que tingui res a veure amb el contingut d'aquest article. Primer convé parlar d'una altra cosa, formular una simple pregunta: ¿obrim un debat sobre la possibilitat d'una reforma clara i sense eufemismes sobre aquesta qüestió, o bé deixem les coses com estan? Més clar, l'aigua. En cas que a Espanya s'implantés la cadena perpètua -cosa que implicaria una reforma constitucional, perquè modificaria la naturalesa de les institucions penitenciàries com a mecanisme de "reinserció social"-, els jutges d'Estrasburg no dirien res. L'assassí del cineasta Theo van Gogh, Mohammed Bouyeri, va ser condemnat a cadena perpètua perquè resulta que a Holanda existeix, i en moltíssims altres països també. La doctrina Parot era una manera ben curiosa de fer truites sense trencar ous, i el que se'n condemna només és l'ús de la retroactivitat, no una altra cosa.

Per què, en comptes de fer jocs de mans "revisables" per a nens, Gallardón no obre aquest debat, i acaba així amb aquesta situació d'inseguretat jurídica? Perquè podrien prendre mal. I seguint amb altres tabús ben diferents, però que també valen un ull de la cara, ¿per què no eliminen la inútil i monstruosament cara estructura administrativa que va portar el cafè per a tothom ? Perquè podrien prendre mal. I per què -seguint amb assumptes d'una naturalesa ben diferent- no es tanca el tema del Sàhara Occidental, la sobirania de iure del qual continua vinculada a Espanya? Perquè podrien prendre mal. Per acabar: què en fem d'un monument construït per persones esclavitzades, com el Valle de los Caídos? Res, perquè podríem prendre mal. La llista seria tan llarga! En tot cas, la llista de tabús comença a ser igualment extensa, i amb un personatge com Rajoy a la Moncloa ho serà encara més. Els problemes s'aniran podrint, i aquesta podridura generarà més i més infeccions, perquè tot el que sigui diàleg o deliberació la situen sempre a l'alçada de la capitulació.

stats