La pitjor campanya de la història

L’amo del bar on vaig a veure el futbol és del Madrid. No ho diu mai, conscient que la majoria dels seus clients són del Barça, tampoc és qüestió de discutir cada pic que hi ha partit. Alguna vegada l’he enxampat posant tapes més generoses als comptats merengues que entren al seu local, però tret d’aquest petit favoritisme, tracta tothom igual. Dubt que se senti coartat o tingui por que l’assenyalin; simplement porta el seu negoci com troba que ho ha de fer. Si aplicàs un descompte als socis del club de Florentino, en sortiria perdent.

Que el vot sigui secret en unes eleccions té sentit per garantir que ningú no hi influeixi, cap vot ha d’estar condicionat ni es pot comprar. Per això, el que ha de ser transparent són els beneficis que comporta ser militant d’un partit. Amb la Targeta Blava, el PP demostra que no sap ni com va la democràcia ni tampoc el màrqueting. És molt difícil donar publicitat a un negoci que només funcionaria en la clandestinitat.

Què pretenia amb els descomptes de la Targeta Blava? Fidelitzar els seus 22.000 afiliats o captar-ne de nous? La portaveu parlamentària Mabel Cabrer va comparar el boicot contra els comerços adherits amb els nazis que penjaven l’estrella de David als establiments jueus. Al marge de ser una frivolitat inadmissible, ¿no cal fer publicitat per donar a conèixer un servei? I després compra qui s’hi sent atret. És el consumidor qui decideix.

“Aquí els peperos paguen menys” ha resultat ser una campanya pèssima, tant publicitària com propagandística. Està sortint molt cara a alguns comerciants i al Govern que, en comptes de resoldre-la, l’empitjora per orgull. Si haguessin fet un estudi de mercat, s’haurien adonat que també entre els compradors hi ha una majoria silenciosa que no és dels seus.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF