Ja fa prop de 20 anys, les estadístiques d'arribades de turistes i les estades als hotels i apartaments reglats començaren un divorci. Continuava pujant any rere any el nombre de passatgers dels aeroports illencs, mentre que l'oferta d'allotjament turístic es va estancar. Començava una nova etapa, que alguns estudiosos han qualificat com el tercer boom . Els propietaris de terrenys i els promotors començaren a desenvolupar urbanitzacions pensades per acollir aquest turisme, al qual anomenaren residencial. S'ocuparen nous terrenys que fins aleshores havien sobreviscut al desordenat desenvolupament hoteler. Els seus detractors definiren aquest model com a molt més consumidor de territori, i no anaven gens errats. A Pollença, per exemple, mentre els diferents batles miraven a un altre costat i el Consell se'n rentava les mans, es construïen centenars de cases il·legals per llogar als estrangers. Els defensors afirmaven que era una manera de socialitzar la riquesa i oferir l'oportunitat a famílies. Però tot allò queda ara enrere amb la nova polèmica, la dels pisos turístics, i és una llàstima que sectors com l'hoteler vulguin fer servir arguments com el medi ambient o la saturació per combatre ara una realitat que ha esdevingut ja el quart boom , el primer que no menja territori. Arriben tard els empresaris d'allotjament si els preocupa l'impacte territorial del turisme residencial. Fan més de 20 anys tard. Quan n'era l'hora i es rifava terra per fer les urbanitzacions, no piularen o ho feren amb la boca petita. Ara, el fenomen és nou, i el que els convindria fer és reflexionar sobre quins aspectes manca als seus hotels i si aconseguir sempre que el Govern els faci més cas del que toca a l'hora de legislar no ha estat un proteccionisme que haurien d'haver rebutjat com a bons liberals tal com feren amb l'ecotaxa per intervencionista. Una part del mercat, el mateix que els liberals feren servir com a argument quan convenia tombar un impost ecològic, vol pisos que ja existeixen, i experiències urbanes, edificis integrats, i vol sentir-se part de la ciutat. I ha creat l'oferta. Delgado i Rajoy l'han prohibida en temps de crisi. Els liberals contra el mercat.
