La perversió democràtica és vostra
Senyor Rajoy i senyora Soraya, senyors Sánchez i Rivera, senyora Arrimadas, senyors Iceta, Albiol i Coscubiela, senyors jutges i fiscals, senyors editorialistes de la premsa espanyola: no tolerem que ens feu passar per antidemòcrates als qui volem posar unes urnes. No ho som. De cap manera. Al contrari. És una burla al que som i representem, al present i el passat d’aquest país, a tantes persones que van lluitar per la llibertat d’Espanya i de Catalunya i que ara, legítimament, creuen que el millor per a tots és un referèndum, com es fa en els països civilitzats i raonables, on les lleis i les Constitucions no s’usen per empresonar la voluntat dels ciutadans, sinó per servir-la.
Som demòcrates. És inacceptable que ens feu passar per autoritaris, per chavistes, per nazis. Això sí que no. Som demòcrates. Som els que vam lluitar per la democràcia en plena dictadura, som els que vam creure durant la Transició que l’Espanya democràtica respectaria la voluntat dels catalans. Mentre va existir ETA ens dèieu que, si era pacíficament, tot estava permès. Però després ha resultat que no, que ni parlar-ne, que a la pràctica això mai, que Catalunya només pot ser una democràcia de segona, no sobirana, que només el conjunt dels espanyols poden decidir el futur dels catalans, que no som una nació.
Sempre hem estat immaculadament pacífics, cívics i dialogants. Fa temps que vam deixar enrere el nacionalisme identitari per un republicanisme ciutadà on hi càpiga tothom, vingui d’on vingui i parli la llengua que parli. Hem sortit al carrer sense trencar ni un plat, milions de persones d’ideologies molt diverses, any rere any, ferms i respectuosos, per demanar sisplau que ens deixeu votar, que deixeu que ens comptem democràticament. Hem votat un Parlament amb majoria absoluta independentista. I ni així. Ni així us heu donat per al·ludits. Per activa i per passiva ens heu dit que no, que no ens permetreu fer un referèndum d’autodeterminació, que no el voleu pactar.
Davant la vostra incapacitat de dialogar políticament, al final hem forçat un reglament parlamentari per dotar-nos d’una llei que ens ho permeti perquè som profundament democràtics i legalistes, i llavors us heu posat a cridar frenèticament. Heu convertit la cambra catalana en una olla de grills, heu tret tota l’artilleria de paraules gruixudes, ens voleu fer passar davant d’Europa i del món per colpistes amenaçant-nos d’inhabilitar els nostres representants polítics i els funcionaris i ciutadans que hi col·laborin, de ficar-los a la presó i de quedar-vos el seu patrimoni. És inaudit i intolerable. Recorda massa la perversió de les condemnes franquistes acusant de sublevats - auxilio a la rebelión, en deien- els republicans que havien defensat la democràcia, portant-los a la presó i la mort. No pot ser que sempre acabeu igual. Teniu un problema greu i aquest problema es diu intolerància, nacionalisme i anticatalanisme.
La perversió democràtica és vostra, no nostra. Sí, vosaltres teniu tota la capacitat coercitiva d’un estat per fer-nos quadrar, per fer-nos passar pel que no som, per fer-nos por, per dividir-nos. Nosaltres només tenim un autogovern sota vigilància, ofegat, i la voluntat profundament democràtica de moltíssima gent. Les forces, esclar, són clarament desiguals. Però farem triomfar la democràcia i ho farem com fins ara: civilitzadament. No aconseguireu provocar-nos, no aconseguireu canviar-nos. Anirem fins al final sense perdre el somriure ni les maneres. Perquè això no és una guerra bruta, això és una lluita democràtica i la volem de debò, la democràcia, tota sencera. Per això demà sortirem massivament al carrer per dir que persistirem, per mostrar al món un cop més que som gent demòcrata i pacífica, i per deixar clar que per molt difícil que ens ho poseu, l’1-O votarem, i tant que votarem.
