L’EDITORIAL

Els perills d’un fals esport que converteix els joves en ludòpates

Assegura en Pep, nom fictici, en un dels reportatges del dossier d’avui, que va arribar a robar diners a la seva empresa per poder jugar. Als 17 anys es va iniciar amb les màquines escurabutxaques, fins a convertir-se en un addicte. Ell mateix es va fer prohibir l’entrada a casinos i bingos tradicionals, però el joc online no ofereix aquesta possibilitat. Només cal tenir accés a internet des d’un telèfon intel·ligent i disposar de diners. És anònim i a l’abast de tothom, incloent-hi els adolescents. Ràpid i addictiu.

Fins a l’any 2012 no es va començar a regular el joc online a l’estat espanyol, i en cinc anys el nombre de jugadors actius s’ha incrementat més d’un 130%, segons dades de la Direcció General del Joc, que depèn del ministeri d’Hisenda. I és que el joc online, que mou més de 10.000 milions anuals, és una competència estatal que no ha estat transferida a les autonomies.

Dins de la modalitat de joc online, les apostes esportives són les més nombroses i la causa principal de ludopatia entre els menors de 26 anys. El fet que la publicitat vengui aquest tipus d’apostes com una experiència complementària a la de veure un partit de futbol o de qualsevol altre esport fa disminuir la percepció de perill, sobretot entre els més joves. Dins dels casos d’aquesta nova ludopatia, un 40% són per apostes esportives, un 24% pel pòquer online i un 24% pels casinos online.

Una altra derivada de l’auge d’aquesta activitat és que, si bé un 15% de les apostes mundials en esport són legals, una quarta part dels esdeveniments esportius estan tacats per apostes il·legals que pretenen incidir en els resultats per estafar les cases d’apostes legals. Així, un altre dels testimonis recollits per l’ARA és un esportista que assegura que en segons quines categories es fàcil caure en els suborns perquè s’arriba a cobrar més deixant-se guanyar que aixecant la copa de campió.

Les administracions han d’intervenir abans que aquesta nova ludopatia no esdevingui un problema de salut pública. Tot i que és un fenomen global, una professionalització de l’esport i, sobretot, una regulació de la publicitat hi ajudaria. Així com en els anuncis de begudes alcohòliques s’adverteix dels perills que comporten, estaria bé que els famosos que anuncien aquest tipus d’activitats també ho advertissin.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF