Misc 05/04/2014

'A pèl': carta a Víctor Valdés

i
Albert Om
2 min

Fa anys que et veiem amb els cabells rapats, enfrontant-te als problemes a pèl, amb l’única protecció d’aquestes celles teves que tot ho vigilen. La barbeta sortida, les orelles en guàrdia i el convenciment que un porter, per molt acompanyat que estigui, al final sempre acaba sol.

Un porter ha de ser desconfiat per força. No sap mai per on l’hi fotran. Per més lluny que la pilota sigui d’on ets tu, el gol pot arribar en qualsevol moment. Per molt acompanyat que sembli que estàs, saps que no et pots refiar de ningú i que és molt probable que t’ho acabis jugant tot en l’un contra un. Hi ha una actitud a la porteria que és molt fàcil traslladar-la també a la vida. Minimitzar el perill a base de vigilar fins a l’últim detall, de voler-ho controlar tot.

Però l’atzar també juga i ho fa en forma d’instants absurds que es carreguen qualsevol projecte i qualsevol planificació. Quantes vegades et deus haver repetit mentalment la jugada de la lesió? Quants cops et deus haver lamentat que res no serà com t’havies imaginat? Ni completaràs la millor temporada al Barça ni marxaràs jugant una altra final de Champions ni seràs titular al Mundial del Brasil. Si una lesió de set mesos és tremenda per a qualsevol futbolista, per a un porter és una cosa absolutament inaudita. Que això, a més, et passi en la jugada més tonta i en el moment més decisiu de la teva carrera professional, encara ho fa més dolorós i difícil de suportar, si no es té una fortalesa mental com la que t’intuïm.

Diuen que la junta directiva t’oferirà la renovació. Em sorprendria que l’acceptessis. Vas prendre una decisió fa temps i dubto que ara facis marxa enrere només perquè t’has lesionat. Seria acceptar que et fan un favor i tu tens el posat de qui no vol deure res a ningú. Prefereixes pensar -i segurament amb raó- que te n’aniràs del Barça i alguna gent haurà quedat en deute amb tu. Hi ha com un retret latent, que ni tu acabes de verbalitzar ni nosaltres ens acabem de treure de sobre. Aquesta llufa que portem penjada que no t’hem sabut valorar prou.

Sembles una persona extraordinàriament lleial. D’aquelles que si algú entra al teu petit univers, ja no en marxarà mai. No sé si els aficionats del Barça hi hem acabat d’entrar, al teu univers, i tampoc sé exactament de qui és culpa. L’únic que sé és que mai a la vida havíem vist al Barça un porter tan bo.

P. D. No trobes que al guionista que escriu la història del Barça d’aquests últims mesos se li ha anat una mica la mà? Cada episodi és més increïble que l’anterior i tots junts són de comprensió (i, sobretot, de digestió) molt difícil. A veure què passa amb el referèndum d’avui.

stats