El que ha succeït amb les prospeccions petrolíferes i el partit que governa les Balears és un bon exemple de la incoherència que pot arribar a presidir les institucions públiques. Bauzá i els presidents dels consells insulars corregueren a signar un manifest contra els sondejos a Eivissa. També el president va recórrer els carrers de Vila per mostrar el rebuig total i absolut als plans de diferents empreses que tramita el Ministeri d’Indústria. Però una democràcia representativa no es basa en el fet que els electes es posin devora els seus electors per marxar amb la pancarta, sinó precisament perquè traslladin la veu dels ciutadans a les institucions que ocupen. Aquesta és la base del sistema que tenim: la de recollir el clam ciutadà i convertir-lo en resolució. I és precisament aquí on Bauzá no pot justificar les seves posicions. Els seus voten en contra d’aturar-les al Congrés i aquí no s’atreveixen a reprovar Soria. És tan senzill com votar allò que es crida al carrer o deixar de dir-ho. És més senzill del que sembla. I la política massa sovint és l’art d’embolicar la troca.
