El moviment feminista observa cada cop amb més perplexitat el ressò mediàtic que està tenint Femen. Es tracta d'un grup de dones que va néixer fa cinc anys a Ucraïna per denunciar la pornografia i la prostitució al seu país d'origen. Ara, però, amb centenars de seguidores arreu del món, es dedica a combatre un ventall més ample d'injustícies. Fa unes setmanes tres de les seves activistes irromperen al Congrés dels Diputats per mostrar el seu rebuig a la reforma de la llei de l'avortament del ministre Gallardón. Sorprengué constatar quina és la seva principal arma reivindicativa: pits al descobert amb consignes pintades. Aquesta estètica recorda molt la de les amazones, considerades les precursores del feminisme a l'antiguitat.
La mitologia ens diu que les amazones vivien prop de les costes del mar Negre. Eren filles d'Ares, el déu de la guerra, i de la nimfa Harmonia. Segons una etimologia molt popular, però poc fiable, el seu nom significaria, en grec, dones "sense pit" (a+mazos). No debades, tenien per costum tallar-se'n o cremar-se'n un per dominar millor l'arc, el seu temut instrument de guerra. Curiosament, però, no hi ha indicis de tal pràctica en les obres d'art, on les amazones sempre són representades amb ambdós pits, encara que amb un freqüentment cobert.
Aquestes intrèpides dones mantenien una societat matriarcal i sense homes. Un cop l'any, per evitar l'extinció de la seva espècie, organitzaven incursions sexuals als pobles veïns. Els nins que naixien d'aquests encontres eren sacrificats o enviats als seus pares; les nines, en canvi, es quedaven amb elles i, ja de petites, eren ensinistrades en l'art de la caça i la guerra. Ben aviat, dalt de portentosos cavalls, les amazones intentaren estendre els seus dominis per tot Turquia, reencarnant així un nou prototip de femme fatale . Tanmateix, a pesar de la seva aparent força bruta, el més habitual era que patissin derrotes severes. Per a alguns estudiosos, això vendria a ratificar que, en l'imaginari grec, fortament misogin, qualsevol intent femení d'insurrecció acabava essent sufocat.
La força literària de les amazones exerciria una gran influència al llarg del temps. Fins i tot haurien estat presents en la ment dels colonitzadors d'Amèrica. Al 1541, en endinsar-se per un riu d'Equador, l'extremeny Francisco de Orellana fou rebut amb fletxes enverinades. Les cròniques de l'expedició apunten que moltes d'elles provenien d'un grup de dones altes i de pèl llarg. Atesa la seva semblança amb les guerreres gregues, aquell riu s'hauria batejat com l'Amazones. Amb tot, la majoria d'historiadors són més partidaris d'associar el nom amb la paraula indígena amassona ("destructor de naus").
En la mitologia escandinava, les amazones serien identificades amb les belles valquíries, que es dedicaven a atendre els herois caiguts en batalla. En època moderna, la seva figura tornaria a ser evocada per Marianne, la jove símbol de la República francesa representada amb un o dos pits al descobert. En el seu cas, aquesta part del cos al·ludiria al coratge i a la llibertat, però també al poder de nodrir els seus fills, el poble francès, i amb això al desig d'abundància i protecció. La inèrcia mimètica de la història faria que recentment, al país gal, el rostre de la líder de Femen, la ucraïnesa Inna Xevtxenko, hagi servit d'inspiració per al nou segell de Marianne, la qual cosa ha generat una forta polèmica.
A les "noves amazones", les crítiques no només els arriben des dels sectors més conservadors. La mateixa militància feminista no entén que una dona reivindiqui els seus drets mostrant els pits, tradicional objecte de desig masclista. Femen, per contra, considera que la seva nova forma d'activisme, batejada com a "sextremista", és la millor manera per captar l'atenció mediàtica de la situació de la dona al món. Resta importància al fet que només s'exhibesquin en topless aquelles rebels de cossos joves i esculturals.
Tanmateix, hi ha qui recorda que aquest grup tan provocador s'ha d'analitzar tenint en compte el seu país d'origen, d'on moltes femens s'han hagut d'exiliar per evitar la presó. Ucraïna és un estat que ha passat del comunisme al neoliberalisme i que no ha viscut les lluites feministes dels anys 70 ni cap política pública d'igualtat. Ara, essent víctima de les xarxes d'explotació sexual, la dona ucraïnesa s'ha imbuït de l'esperit emancipador de les amazones, el qual ha arrossegat per a la causa altres indignades de tot arreu. Només caldrà esperar que tenguin millor sort que les seves predecessores mitològiques.
