No pas el dia del referèndum decisiu que havíem somiat. Però sí el dia clau en un procés, que no s’acaba diumenge, per exercir el dret a decidir. Encara que el format sigui d’una consulta, el 9-N és per damunt de tot una manifestació. Festiva i reivindicativa, com ho han estat les que fins ara han fet de grans baules d’aquest procés. Però aquesta vegada, a més, de protesta i de denúncia. La mobilització del 9-N és tan necessària i valuosa com les anteriors, i fins i tot una mica més. Participar-hi després de les impugnacions i prohibicions de l’Estat demostra un grau de compromís encara més alt. El que passi el 9-N, la participació que tingui, no es podrà llegir com el resultat d’un referèndum: n’han prohibit les condicions necessàries per poder fer aquesta lectura. S’haurà de llegir com el resultat d’una mobilització feta a la contra, per damunt d’unes enormes dificultats, en unes condicions desfavorables. Però s’ha de poder llegir com una exhibició de voluntat, de compromís i d’esperit democràtic. Sabent que la impugnació del 9-N és una pressió afegida sobre les pròximes eleccions catalanes. Perquè quedi encara més clar que són plebiscitàries i decisives. Perquè culminin el procés que continua avançant aquest 9-N.
