Despús-ahir a les 7.30 una caravana contraincendis de la UME restava extraviada per Betlem buscant un incendi forestal situat a trenta quilòmetres d'allà. Es perdia un temps preciós per dur a terme l'extinció en el moment més efectiu.
A la mateixa hora que aquests 15 vehicles i més de 80 soldats vinguts de València voltaven cercant l'incendi, uns quants homes anònims sortien completament mascarats i exhausts del socarrat, eren un grup de bombers i forestals fora de servei que de manera voluntària i anònima, quasi d'amagat, havien treballat tota la nit apagant foc, a cops de branca, en els llocs més crítics per evitar que l'incendi es propagués cap a zones sensibles. Coneixien molt bé el terreny i estimaven aquelles muntanyes, i tot i no haver-los-ho ordenat ningú, ni tenir cap obligació, van entregar-se amb totes les seves energies.
Això m'ho contava, despús-ahir vespre sopant, qui havia estat el meu cap de bombers quan, de jove estudiant, treballava els estius a les brigades contraincendis d'Artà.
Poden semblar qüestions anecdòtiques però no ho són, no en el tema dels incendis forestals.
Combatre els incendis forestals té dos vessants: la prevenció, que suposa mesures de sensibilització i de dissuasió; i treballs forestals com tallafocs, manteniment de camins d'accés a zones forestals i neteja selectiva de vegetació.
I l'extinció. Aquesta, per ser efectiva, ha de basar-se en un sistema de detecció ràpida dels incendis: una xarxa de vigilants que cobreixin tot el territori. I un sistema d'intervenció immediata: bombers suficients amb equipament modern i eficient, brigades forestals locals ben entrenades i coneixedores del territori, i mitjans aeris amb base a les zones més afectades que puguin intervenir de manera automàtica davant una alarma.
Des de finals de la dècada dels 90 fins a principi d'aquesta, les institucions van treballar en aquesta direcció i s'estava implantant un sistema eficaç. Estadísticament es reflecteix marcadament: es manté el nombre d'incendis però disminueix dràsticament la superfície afectada. Senyal que en donar-se un incendi és extingit ràpidament.
Cal no oblidar que Artà i Capdepera han estat la zona més castigada pels incendis forestals els darrers 40 anys.
Durant la dècada inicial del segle XXI aquesta zona es va dotar amb més mitjans al parc de bombers d'Artà, es van crear brigades forestals que a l'hivern feien tasques de prevenció creant tallafocs i a l'estiu reforçaven els efectius contraincendis. Es van incorporar mitjans aeris amb base local: un helicòpter a Betlem i un Dromader a sa Canova, i vigilants a sa Tudossa, es Racó i Sant Jordi. L'actuació ràpida d'aquests mitjans locals van aconseguir que la majoria d'incendis fossin extingits abans d'agafar grans proporcions i les superfícies cremades baixaren de manera notable.
Els darrers tres anys, però, estam assistint a un preocupant desmantellament d'aquest dispositiu que havia resultat eficaç: ara, tant l'helicòpter com el Dromader ja no tenen base a Artà i han de venir de Palma, fet que retarda la seva intervenció 20 o 30 minuts, que en moltes ocasions resulten crítics pel creixement que ja han permès al perímetre de l'incendi. S'ha eliminat el vigilant de sa Tudossa i s'ha deixat una ampla àrea sense control on l'alarma d'incendi es dóna més tard, i han estat retallades les brigades forestals abandonant tasques de prevenció i afeblint les forces locals d'extinció. També s'han eliminat les substitucions dels bombers del parc d'Artà, que en algunes èpoques s'ha hagut de tancar per falta d'efectius...
Conseqüència: el nombre d'hectàrees cremades s'ha tornat a disparar aquests tres darrers anys.
Contava les anècdotes del principi de l'article perquè sospito que existeix una temptació per part del Govern d'estalviar doblers en la lluita contra incendis afeblint progressivament els mitjans locals per fiar l'extinció a les unitats centralitzades a Palma o recorrent a l'exèrcit, que s'ha de desplaçar des de la península i que té un desconeixement total del territori on ha d'actuar. I considero que això seria un greu error. L'extinció d'incendis ha de basar-se en l'actuació immediata i en el coneixement del terreny dels mitjans locals, no pot fiar-se a grans mitjans llunyans que tarden hores o dies a mobilitzar-se, perquè quan són operatius ja és tard i el mal ja està fet.
I crec que, fent balanç no surten els números i l'estalvi que pot semblar es tradueix en grans pèrdues en la nostra matèria primera principal: el paisatge, i fins i tot en diners.
