Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

El negoci està en els turistes vells i malalts

FA UNS ANYS, el 2007, al Centre de Cultura Contemporània de Barcleona, hi va haver un debat molt interessant entre l'escriptor francès Michel Houellebecq i l'arquitecte holandès Rem Koolhaas. Parlaven de Turisme XXL, és a dir, talla extragran, i les seves reflexions es demostren molt visionàries. Houellebecq tenia clar que, turísticament, a Espanya només se salvaria Eivissa "perquè és festa i sexe, i això sempre atreu les masses". De la resta, deia que ho tenia malament per competir amb altres destinacions més exòtiques i diferens, tot i que li quedaria el recurs de dedicar-se a la tercera edat. Imaginava Espanya com el gran geriàtric d'Europa on, aprofitant el bon sistema de salut que hi havia i la infraestructura hotelera, s'hi instal·larien milers de jubilats europeus i d'arreu. Koolhaas hi estava d'acord, ho veia viable econòmicament i també tenint en compte l'evolució demogràfica d'Occident. "Per què ha de ser depriment la idea d'un tirisme per als vells?", es preguntava. Efectivament, no hi ha res de dolent, al contrari, a oferir bons serveis d'oci i de salut als jubilats d'ara i del futur. Es poden crear molts llocs de feina amb aquesta especialització del mercat turístic. El problema ara és que difícilment pot funcionar si es té com a suport la xarxa pública, perquè amb les retallades des de 2007 això és difíclment sostenible. Però amb la privada, i cercant el turista de mútua o ric, hi ha un bon mercat. Ho explica bé Albert Travesset en el tema del dia. Està clar que el turisme sanitari ha passat per davant del cultural.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF