Els motius de la discòrdia

Molta gent es demana per què no avancen les negociacions entre la Conselleria i els comitès de vaga. Quina és la causa que bloqueja l'acord? Aparentment és la voluntarietat o no del TIL. Els portaveus dels comitès de vaga exigeixen la voluntarietat, com a mínim, a l'Educació Primària i a l'ESO i negociar la part que afecta l'Educació Infantil, i el secretari autonòmic reiterà que la voluntarietat és igual que retirar el TIL i que això no ho faran. L'argument que si fos un bon projecte seria acceptat per molts de centres, no li sembla suficient. L'única oferta que fa és que es pot negociar un calendari d'aplicació del TIL per als propers cursos. Així està de malament la situació

En general, s'interpreta que no s'accepta l'ensenyament en anglès per causa de la manca de preparació dels docents i de l'alumnat i es presenten exemples d'una deficient aplicació que evidencia la dificultat de seguir amb el programa. Al mateix temps tothom afirma que no s'està contra l'anglès i que allò que es vol és que es faci en condicions de qualitat. Al final, tot el problema de l'aplicació de l'anglès sembla quedar resumit en una manca de recursos personal i materials i problemes de "ràtio" per aula. L'Administració ofereix més professors, lectors d'anglès i fins i tot anar millorant les condicions econòmiques i materials dels centres. Però, malgrat tot això, cap de les dues parts no fa la primera passa que faciliti una base mínima de diàleg que desencalli el desacord. Potser hi ha una causa que no tenim en compte?

La meva opinió és que la culpa és per la part que toca el català i el castellà i no l'anglès.

Des de fa més de 30 anys, i de manera especial a partir de la Llei de normalització lingüística, s'havia incorporat la llengua catalana al sistema educatiu de les Illes Balears de manera prudent però amb passes efectives. Encara que uns diuen que es feia massa lentament i uns altres deien el contrari, la realitat és que s'havia arribat a una situació de normalitat aparentment exemplar, ben el contrari del País Valencià i de Catalunya, que havia tingut diferents plets sobre la immersió lingüística que al final no havien afectat la seva implantació. Entre nosaltres, fins fa poc, el debat sobre el nom de la llengua o sobre les modalitats illenques havia quedat reduït a "cartes al director" i a l'opinió d'un grup de defensors del castellà, concentrats en el Círculo Balear.

Però tot això va canviar quan a les darreres eleccions el PP va obtenir la majoria absoluta. Aquest fet possibilitava uns canvis que mai no s'havien pogut realitzar per la política de pactes previs o postelectorals. Unió Mallorquina havia impossibilitat abordar cap tipus de decantament cap al castellà. Però les coses havien canviat amb el poder absolut. Els grups defensors del castellà pitjaren fort i el nou president, còmode entre ells, va assumir aquest compromís ja en el discurs d'investidura: "... implantaremos un modelo lingüístico que permita a los padres elegir, entre las lenguas oficiales de nuestra Comunidad Autónoma, la primera de las lenguas vehiculares para la educación de sus hijos, de manera que, al final de la etapa obligatoria, nuestros alumnos sean capaces de dominar nuestras lenguas oficiales, así como un idioma extranjero de acuerdo con el marco común europeo de referencia, que debe ser el inglés".

I així ho van intentar per dues vegades amb la lliure elecció de centre. Però aquesta operació no passà inadvertida pels docents, que se sentiren per primera vegada desautoritzats i maltractats per la desconfiança. El procés d'escolarització s'havia dut des de les oficines d'escolarització, moltes d'elles muntades amb aquest propòsit, per tal d'evitar que els centres manipulassin la petició de llengua vehicular en demanar les famílies escola per als seus fills. El centres callaren. El seny dels pares guanyà la política de fets consumats.

Conseqüència d'aquest fracàs, tot imitant allò que havien fet altres comunitats autònomes, idearen el TIL, del qual, precisament, no els interessa la part dedicada a la llengua anglesa, sinó la part dedicada a la utilització del castellà com a llengua vehicular i sobretot perquè tot en conjunt aconsegueix disminuir l'ensenyament en català que és el seu objectiu principal. D'aquí la caparrudesa a mantenir un TIL amb vent contrari. Tenen la paella pel mànec: legislatiu i executiu. Dicten normes i les fan complir. Allò que no controlen són els efectes secundaris. Segur que la batalla del català al final els passarà factura.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF