Publicitat
Publicitat

El motiu de les mentides

Fracàs escolar, és a dir fracàs social, és a dir fracàs econòmic. El fracàs educatiu és en bona part conseqüència del model econòmic de les Balears. En canvi, el Sr. Bauzá ha reiterat que és causat pel sistema educatiu fins ara vigent, caracteritzat pel predomini de la llengua pròpia. El Sr. Bauzá ha tornat a mentir. Ho fa sobre el tema que més domina, l’educació. Per molt que els estudis contradiuen les seves opinions d’expert, ell continua amb el mateix discurs, peti qui peti. Per què continua dient mentides?

Fa uns mesos el president va dir sense embuts que el fracàs escolar era culpa de la immersió lingüística en català. Poc després va matisar que n’era una de les causes. Enhorabona, ment privilegiada. No es deu haver mirat cap dada empírica, ni tan sols s’ha valgut de veus autoritzades per mantenir tal aberració. No li valen els arguments ni les proves, ni les diagnosis ni les avaluacions, ni tan sols les comparatives. Bastaria que la Conselleria d’Educació contrastàs les variables entre diferents zones d’Espanya i d’Europa per comprovar que la immersió lingüística no té res a veure amb els índexs de fracàs i d’abandonament escolar. Perquè aleshores s’adonarien que la immersió lingüística en èuskar al País Basc no provoca fracàs escolar. I també podrien verificar que hi ha zones d’Espanya amb ensenyament en una sola llengua, la castellana, i per tant sense immersió, que tenen tant de fracàs escolar com les Balears. Aleshores, per quins motius continuen enganyant la gent amb falòrnies?

D’altra banda, en realitat allò que el PP diu “inmersión lingüística en catalán” no és tal, perquè a les Illes Balears no hi ha pròpiament immersió lingüística a les escoles tal com es dóna a Catalunya, és a dir ensenyament amb l’ús exclusiu de la llengua d’immersió. En canvi sí que hi ha una profunda immersió lingüística en castellà per al conjunt de la població catalanoparlant. I parlant d’exclusivitat, no tenim ni un sol àmbit d’ús en el qual el català sigui exclusiu; en canvi tenim molts d’àmbits en els quals el castellà s’usa com a llengua única. ¿En la seva política de suposat equilibri en les dues llengües oficials, posarà el Govern balear remei per equiparar-ho? No, ni ganes que en tenen. Perquè el Govern Balear no vol l’equilibri, vol una altra cosa bastant inconfessable.

Però tenim la mala sort (mala sort?) de ser governats per gent incapaç de llegir els informes i que quan els llegeix només són resums malgirbats de males traduccions. L’episodi Trepitja és tan barroer que qualsevol càrrec, després de disculpar-se i morir-se de vergonya, plegaria afrontat. Però no és el cas de la inefable consellera de lo nostro. Per què idò aquesta persistència en el frau educatiu i en la burla a la llengua, en la farsa electoral i l’estafa ciutadana? Se m’ocorre una resposta trista: tenim el cos social atrofiat i amb la capacitat de reacció domesticada. De manera que les polítiques no són per la força de les majories en benefici comú, sinó pels interessos minoritaris i el profit particular d’una elit econòmica que es vol perpetuar en els privilegis. L’elit que maneja els fils dels governs, les minories que dicten les lleis a mida, els afavorits de les decisions i les sentències, tot esperant que prescriguin els delictes o que arribin els indults. La resta són grans quantitats de doblers posats en les campanyes electorals, en les maquinàries de la corrupció i en les estratègies del consentiment. Aquesta minoria que governa a l’ombra del govern demana comptes, d’una forma o altra, en llocs dedecisió, en regals, en favors, en contrapartides, en polítiques. Diu l’empresari que té un fill inútil que s’ha de col·locar de director general del que hi quedi per repartir, que, si no, per quins set sous us he financiat el partit... I així va a les majories que els ha votat: polítiques antisocials, educació de mala qualitat, atur desbocat, augment de la pobresa, sanitat retallada, gestió devastadora del territori, atacs a la llengua i la cultura pròpies.

El fracàs educatiu no és altra cosa que la conseqüència del fracàs polític, fruit alhora d’una economia depredadora. És el model econòmic que han dictat les elits privilegiades que ha conduït a aprovar i aplicar lleis que provoquen la desafecció dels ciutadans envers l’educació i envers la política. Només necessitam manobres, cambrers i botiguers. No calen els estudis, basta amb una mica d’anglès xamporrat i bona cara al turista que ens dóna de menjar les sobres. Els més qualificats han de plegar, són els nostres exiliats laborals.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF