CORRENTIA
Opinió 22/11/2014

El món ha enfollit

Guillem Frontera
2 min

La sensació que el món ha enfollit és un símptoma de senil decrepitud. De jove, la detectava en els vells -en els homes; les dones són més ponderades- i ara m’hi reconec sense reserves. Sí, els vells som propensos a veure el món com la fi del món.

En descobrim els símptomes en deu titulars cada dia -almenys-, en altres tants articles d’opinió i programes televisius, en la vida política, en les reaccions de les multituds...

El dia de la mort de la duquessa d’Alba em perseguiren la notícia i els comentaris que suscitava. A mitjan matí, en un cafè de Manacor, vaig preguntar a una dona llagrimosa si li passava re. Em va mirar com es mira un cínic davant d’una tragèdia humana. “Perdoni, senyora, no la volia ofendre, dispensi”. Però no em dispensava, no em perdonava. Servidor donava l’episodi per finit quan ella m’escometé amb una ràbia mantinguda sota pressió insuportable: “No sap que la duquessa d’Alba és morta?”.

En fi, li vaig dir que l’acompanyava en el sentiment, i no s’ho va prendre bé. “Miri, senyora, lament la mort de la duquessa, però no entenc el sentiment general de pèrdua: què ha fet aquesta senyora, a part de ser aristòcrata i molt rica?”.

Va ser pitjor. De tornada a ca meva, vaig cercar un programa radiofònic, en el cotxe, per si enganxava alguna tertúlia on algú digués una cosa intel·ligent que em fes canviar d’opinió. Per desgràcia, o no, els i les comentaristes repetien una i altra vegada que la duquessa havia estat un esperit lliure i que s’havia posat “ el mundo por montera ”.

Home, no té gràcia. Quan la duquessa era jove i feia tot això, Espanya no era lliure i els espanyols no es podien posar el món enlloc. Ella estrenava el cuixé de la postguerra al costat de toreros i ballarins, i no s’acostava per res a la realitat, tan antiestètica i tan innoble. Si els hereus d’aquella Espanya afamegada, si els descendents d’aquells andalusos paupèrrims ara veuen la duquessa com algú que els va fer costat contra les adversitats, no sé, que el papa Francesc la beatifiqui -per exemple. Però tot el dol que ha assolat Espanya per aquesta mort ben bé es pot llegir com una manifestació de general follia.

Decrepitud senil, sens dubte (que em fa enyorar un temps en què auguràvem una societat més culta, més lúcida, més crítica i més sana. Ja ho veus.)

stats