El misteri del PP a Balears

A Facebook, Cristian Segura diu: “El 86% dels alumnes de les Balears va respondre la selectivitat en català. El 2005 va ser el 71%. Tot i això, el PP continua governant amb majoria absoluta. Apassionants, aquests mons tan desconeguts per mi”.

Sebastià Alzamora publica en aquest diari que, segons una enquesta, Bauzá podria perdre les eleccions en favor d’una majoria catalanista i d’esquerres. En comptes de celebrar-ho, molts comentaris són pessimistes i algú considera que a Balears “no poden ser més de dretes perquè caurien al mar”. Es veu que l’espectacular Marea Verda, la vaga de fam de Jaume Sastre, les manifestacions republicanes o els 44 encausats per haver ocupat la Conselleria d’Educació no són prou convicents, atès que aquí guanyà el PP.

Potser ens costa entendre’ns a nosaltres mateixos, però aquí va un intent: en ser president, Cañellas adaptà les postures de l’Estat espanyol a la realitat illenca. Feia política folklòrica, parlava amb grans empresaris i hotelers de tu a tu, en la seva llengua. És a dir, la nostra. Matas perllongaria aquell nostrisme: no ens envaïen els espanyols, érem nosaltres qui ens n’aprofitàvem, fins i tot de la família reial. Al PP balear hi havia els doblers i els favors. I l’esquerra, farta de frustrants pactes de progrés, optava per l’abstenció. Res que no passàs a Catalunya, on CiU arrasà el 2010 menjant-se el tripartit amb patates.

La corrupció de Matas obligà a regenerar el PP, que esdevingué, ara sí, un satèl·lit de l’imperialista partit espanyol. La gent se n’adonà tard, Bauzá creà problemes on no n’hi havia -a la identitat social i al partit mateix-, tractà els ciutadans com a enemics i està perdent la Croada contra un poble dut a reivindicar-se més que mai. Ha aconseguit el que no va aconseguir cap dels seus predecessors: que tothom vulgui votar. Per treure-se’l de sobre.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF