Publicitat
Publicitat

Un ministre incompetent

Ara resulta que la tarifa elèctrica pujarà un 11,5%. O potser no. El caos, la improvisació i la incertesa tornen a planar pels ministeris de Madrid. Per entendre què està passant, deixeu-me començar descrivint qui i com determina el preu que els ciutadans paguem per la llum.

La tarifa elèctrica té dues parts. La primera part la formen els impostos i l'anomenat peatge elèctric. El peatge és el cost de transportar l'electricitat des del centre productor -la central elèctrica- fins a les llars. Aquesta primera part representa el 60% del preu de la llum, i s'anomena tram regulat perquè la decideix el govern de l'Estat. De fet, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ja va dir fa una setmana que aquest tram que controla ell pujaria un 2% al gener. Com que aquest tram comporta el 60% del preu final, un augment del 2% del tram regulat comportarà un augment d'un 1,2% a la tarifa final.

La segona part de la tarifa elèctrica representa el cost de producció, és a dir, el que s'ha de pagar a les empreses elèctriques perquè produeixin i venguin l'electricitat amb les seves centrals hidroelèctriques, nuclears, de cicle combinat o del que sigui. Aquesta part s'anomena tram liberalitzat perquè s'intenta que reflecteixi les condicions del mercat. La idea és que quan -per exemple- augmenta el preu del petroli, del gas natural o del carbó, els costos de producció de les centrals elèctriques augmenten i, per tant, també ho ha de fer el preu de l'electricitat. Però el preu de les matèries canvia cada dia. Per no canviar el preu de l'electricitat diàriament (cosa que certament seria un caos per a tots els usuaris, que mai no sabríem el preu de la llum), el govern d'Espanya va decidir el 2007 que el preu només canviaria un cop cada tres mesos. Aquest preu trimestral seria determinat mitjançant una subhasta anomenada CESUR (Contractes d'Energia per al Subministrament d'Últim Recurs).

L'objectiu de determinar el cost de producció a través d'una subhasta és que les empreses productores competeixin per ser elles les que subministren l'electricitat. La idea és que aquesta competència redueixi el que paga el consumidor. Per entendre aquest darrer punt, vegem com funciona (de manera molt simplificada) la subhasta del CESUR. Tot comença amb el govern, que determina la quantitat d'energia que es necessitarà. És la demanda. Per a la subhasta d'ahir, 19 desembre, es van demanar 2.500 megawats/hora (Mwh). La subhasta comença amb el subhastador llançant un preu qualsevol. Per exemple, 100 euros per Mwh. Aleshores, les empreses elèctriques diuen la quantitat de Mwh que estan disposades a oferir a aquest preu. Si el preu és molt alt, lògicament voldran oferir una gran quantitat de MwH. Es fa una suma de tota la quantitat oferta i, si és superior als 2.500 MwH que es necessiten, l'oferta és superior a la demanda, i el subhastador dicta un preu inferior. Per exemple, 90 euros. Si amb aquest preu l'oferta continua sent superior a la demanda, torna a abaixar el preu, i així successivament fins que l'oferta acaba sent igual a la demanda.

La competència entre les empreses fa que el preu baixi fins al mínim possible, cosa que, en principi, beneficia els usuaris finals. Una vegada finalitzada la subhasta, la Comissió Nacional de l'Energia (entitat reguladora) disposa d'un termini de temps per verificar la validesa del procés de formació de preus. En particular, verifica que les empreses productores no s'hagin posat d'acord, ja que això violaria el principi de competència. Una vegada verificat, es procedeix a la publicació del preu que ha resultat de la subhasta.

A la subhasta d'ahir el preu final va ser de 61,83 euros per Mwh: un 26% superior al de l'última subhasta de setembre del 2013! Atès que el preu de la subhasta representa el 40% del total, aquest augment del 26% acabarà tenint una repercussió del 10,5% a la tarifa final. Si a això hi sumem l'augment del peatge anunciat fa una setmana pel ministre Soria, tenim que la tarifa elèctrica pujarà al gener un 11,5%: un 10,5% per culpa de la subhasta d'ahir i aproximadament un 1% addicional pel peatge ministerial.

Per què el resultat de la subhasta ha estat que el preu d'equilibri pugés un 26%? D'entrada no sembla que els costos de producció hagin augmentat un 26% d'ençà de setembre: en els últims tres mesos no ha pujat el cost del petroli, ni el del gas natural, ni el de les matèries primeres que es necessiten per produir electricitat. Tampoc no han augmentat els salaris del sector. Per tant, no s'aprecia cap raó que faci pensar que els costos variables de producció hagin pujat aquesta barbaritat. Què ha passat, doncs?

Doncs el que ha passat és que, no fa gaire, el govern del senyor Mariano Rajoy va enganyar les empreses elèctriques amb el tema del dèficit tarifari. Com sabeu, l'estat espanyol deu uns 30.000 milions d'euros a les empreses elèctriques per culpa d'una mala política energètica iniciada pel govern de José María Aznar i continuada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. A principis d'any el govern d'Espanya es va comprometre a retornar uns 3.600 milions a les elèctriques el 2013. Però resulta que el 30 de novembre passat el ministre Montoro, tan preocupat com està sempre per reduir el seu propi dèficit fiscal, es va fer enrere i va dir que no pagaria els 3.600 milions que el govern ja s'havia compromès a pagar.

No cal dir que les empreses elèctriques es van sentir enganyades i estafades per Montoro. El comportament erràtic del govern ha introduït una gran incertesa jurídica que perjudica les empreses. És aquesta incertesa jurídica la que pot haver portat a una reducció de l'oferta en la subhasta d'ahir. I ja se sap que, com més baixa és l'oferta, més alt és el preu.

La pregunta clau és si les elèctriques es van coordinar per reduir l'oferta i fer augmentar el preu. Si ho van fer, van cometre un frau que està penalitzat per les lleis antimonopoli. És per això que, poques hores després de la subhasta, el ministre Soria va fer una roda de premsa per anunciar que les autoritats de foment de la competència investigarien la possible col·lusió, i que, si es demostrava que s'havien posat d'acord, no només serien castigades sinó que la subhasta d'ahir s'hauria de repetir.

Evidentment, si hi ha hagut cooperació en lloc de competència, les empreses involucrades haurien de ser castigades amb contundència i exemplaritat. Al cap i a la fi, l'economia de mercat només funciona si hi ha competència entre les empreses per afavorir els consumidors, i si algunes empreses, elèctriques o no, es posen d'acord per no competir, han de ser perseguides i penalitzades. Ara bé, si no hi ha hagut res d'il·legal, aleshores qui ha de ser castigat és el ministre Montoro. Amb les seves decisions arbitràries, arrogants i irracionals, no només ens haurà fet pujar la factura de la llum en un 11,5%, sinó que, a sobre, tot aquest dispendi no haurà servit per reduir el dèficit tarifari. És a dir, pagarem més per la llum... però seguirem devent 30.000 milions a les empreses elèctriques. No hi ha res com tenir un ministre incompetent.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 12/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF