Una de les primeres manifestacions documentades de la història correspon a l’any 1166 abans de Crist, sota el regnat del faraó Ramsès III, de la vigèsima dinastia.
Els pagaments als treballadors s’endarrerien sistemàticament a causa de les fortes retallades en despesa pública, així que els egipcis, anant contra la legislació vigent i sota risc de ser aniquilats, van decidir manifestar-se als carrers.
Al Papir de la Manifestació del regnat de Ramsès III, conservat a Torí, diu textualment: “Any vint-i-nou, segon mes de la segona estació, dia deu. Avui la gent ha creuat els cinc murs de la necròpolis cridant i manifestant-se [...] i s’han posat davant del temple de Tuthmosis III”.
El faraó va mirar de calmar-los, però hi va haver dues manifestacions més, perquè no rebien resposta dels governants a les seves demandes.
Finalment, Ramsès III va decidir prohibir les manifestacions i les va declarar il·legals. Hi hauria un càstig per desobediència.
Bona part de les característiques d’una manifestació van quedar definides a l’Antic Egipte i al llarg dels anys les hem vistes reproduïdes en molts països del món i en diferents moments de la història.
Només va haver-hi un element que avui no es repeteix i que, en canvi, sí que va tenir lloc en la primera manifestació de la història: els organitzadors van comptabilitzar amb alegria que hi van haver 258 manifestants.
I quan Ramsès III va preguntar sobre l’èxit de la convocatòria, els seus soldats, que no eren correpins, van comunicar i fer pública exactament la mateixa xifra que els mateixos organitzadors: 258 egipcis.
El nombre de manifestants, per primer i darrer cop, va ser el mateix.
