Publicitat
Publicitat

Els mestres, protagonistes del 2013

Iniciam nou any, amb els auguris que sigui millor. El 2013 ha estat un any ben mogut en l'àmbit educatiu, i sembla que ho continuarà essent enguany. Les raons del protagonisme dels mestres són evidents, cada dia les notícies en van plenes. No està bé que ho digui jo, perquè en form part com a professor de secundària, però el lector m'haurà de permetre que en faci un elogi. No oblidem que hi ha hagut molts d'altres actors, la majoria dels quals no apareixen als mitjans més que sota les xifres anònimes: els aturats i els pobres que l'atur provoca. Els docents de les Balears han estat capaços de convocar la major manifestació de la història d'aquestes illes, la maregassa verda del passat 29 de setembre. Els viaranys de l'educació, ja que no disposam de les promeses autopistes, han trobat el camí per comparèixer a l'agenda pública amb tenacitat i sacrifici.

Els mestres han donat una lliçó. Una lliçó dirigida a tothom. La tesi d'aquesta lliçó ha estat clara: quan una llei és injusta, cal desobeir-la, cal la revolta i la lluita per aconseguir les llibertats i els drets ciutadans. A la plaça de la Catedral de Ciutadella, cada dissabte matí s'han fet concentracions en contra de la política educativa del Govern Bauzá. En una d'aquestes concentracions, entre festiva i reivindicativa, uns pares donaven les gràcies als mestres per la lliçó, carregada d'exemples. Donaven les gràcies per la solidaritat, per defensar els valors de l'escola pública, de tothom i per a tothom. Per denunciar les contínues mentides i manipulacions. Gràcies, mestres -deien-, per obrir els ulls als drets que ens conculquen. Per no renunciar a la llengua i a la cultura pròpies. Per respondre amb responsabilitat a les maneres agressives, a la imposició i a l'autoritarisme de la Conselleria. Gràcies per compartir les preocupacions del futur dels fills. Gràcies per dir no, per dir prou, per dir així de cap manera. Per unir la gent en una causa. Per no caure en la cultura de la por i ser valents. Per donar a entendre que una ciutadania activa és la garantia de la democràcia. Aquesta era la lliçó.

La feina del mestre és ben peculiar. Una explosiva mescla de compromís, capacitats, reflexió i servei social. Són els responsables de la part més substancial de la societat: l'educació en la democràcia, la formació en els valors cívics, en definitiva, de l'educació política. Sí, senyors del govern, a l'escola fem política, perquè si no féssim política, en el seu sentit generós com a fundació de la ciutadania en l'espai públic, res no tindria sentit. Aquesta és la comanda bàsica de l'educador. Des de Plató fins a Delors passant per Dewey, l'objectiu no ha canviat. Es tracta de socialitzar els nins i els joves en la democràcia, l'escola com a petita àgora. Per açò una escola amb estructura participativa resulta imprescindible. Deu ser per açò que els governs del PP dinamiten els consells escolars. La premissa és la participació i la convivència: fer-ho junts sentint-se part de la comunitat. És tasca d'una dignitat i d'una noblesa per damunt de qualsevol altra professió. Tan important que no és estrany que els poders públics dels estats i d'organismes internacionals ho vulgui controlar.

El 1981 deia Salvador Espriu, en un discurs de reconeixement als mestres: "Per vostès, mestres, nens i nenes, nois i noies van aprenent i aprendran a ser forts, valents, cortesos, honestos, oberts al diàleg, no fanàtics, no dogmàtics, no violents, sobris, ponderats, demòcrates, no demagògics, lliures, feliços, rigorosos i agraïts (...) sabran que el nostre Principat és un dels Països Catalans, un més... Recordaran que la llengua d'aquests països és única, que ens és comuna i que és el lligam més fort que ens uneix". Quina actualitat i quin encert!

Però no hi ha pitjor alumne que aquell que no vol aprendre. El Govern balear actual és dels pitjors alumnes que hem tingut mai. La nostra responsabilitat com a educadors és rescatar aquest alumne del seu fracàs i donar-li unes expectatives de millora. Caldrà fer-li una atenció preferent, adequar-li les estratègies perquè canviï d'actitud i posar-li els reforços necessaris perquè progressi en el seu aprenentatge. La nostra feina és evitar que els ciutadans que governaran en els dies venidors desenvolupin les postures de ceguesa i intransigència que ara caracteritza aquest mal alumne.

L'antropòloga Margaret Mead assenyala que la diferència dels humans de la resta d'animals no és la capacitat d'aprendre, sinó la d'ensenyar. Noble tasca que ens fa humans. Amb tot, cal també fer-nos una autocrítica, més enllà d'aquest elogi. Els mestres ens hem de posar al dia i fer que l'aprenentatge sigui realment una experiència gratificant per part dels alumnes. Cal que els mestres ens obrim a la realitat i fer que els problemes d'ara siguin la matèria sobre la qual treballar a les aules. Cal fer més política a les aules, és a dir formar el sentit crític, participatiu i democràtic dels nostres alumnes perquè la política torni a ser també una tasca noble i digna.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 18/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF