Publicitat
Publicitat

La màxima irresponsabilitat

El govern de José Ramón Bauzá ha decidit, per a la segona meitat del seu mandat que ara tot just comença, passar el corró de la seva majoria absoluta, fins a les darreres conseqüències, en la seva guerra particular contra la llengua catalana a l'ensenyament públic. Ho van llegir vostès ahir a l'ARA Balears: la consellera Joana Maria Camps (Juana Mari, per als amics) pensa sancionar els mestres i professors que siguin denunciats per alumnes o pares "per fer adoctrinament ideològic". Segons la consellera i la seva portaveu, Ana María Aguiló, "l'esquerra ha fet de l'escola la seva eina", i cal posar remei a aquesta situació indesitjable "perquè ja fa vint-i-quatre anys que va caure el Mur de Berlín".

Tot el discurs de les senyores Camps i Aguiló, que per descomptat és el del seu president Bauzá (dic el seu, perquè meu no ho és), traspua aquesta mateixa demagògia i aquesta mateixa grolleria i pobresa argumentals. Si aquestes són les responsables d'una matèria tan sensible i tan essencial per a qualsevol societat com és l'educació, només podem demanar que Déu ens agafi confessats. Justificar una acció política que enfronta el govern amb tota la comunitat educativa a partir d'historietes sobre una nina que duia un llaç quadribarrat en un poble de la serra de Tramuntana és una irresponsabilitat, una baixesa moral i un insult a la intel·ligència encara més greus i depriments del que esperàvem d'aquesta gent, que ja és dir.

Naturalment, la llei Wert és el combustible que acaba de donar, als peperos balears, tot el gas que necessitaven per envestir sense contemplacions la llengua pròpia. El ministre Wert, que encara té prou pantalons per sortir a dir -ahir mateix- que la seva llei "no pretén acabar amb la immersió lingüística, sinó tot al contrari", demostra ser un veritable mestre del cinisme intereconòmic, que al Consolat de Mar ha trobat deixebles avantatjats.

De moment, les famoses denúncies contra docents presumptament adoctrinadors són inexistents, per la senzilla raó que els docents adoctrinadors tampoc existeixen. Prou feina tenen els mestres i els professors de Balears a dur endavant la seva tasca en unes condicions cada dia més depauperades i insofribles, per culpa de les males polítiques d'uns governants que, davant de la crisi, només saben castigar la ciutadania allà on fa més mal: educació, sanitat, fiscalitat i treball.

Però les denúncies existiran, no ho dubtin. Per aconseguir-ho, el PP i els amics del conseller Delgado (el dels ous de cérvol damunt el cap, que ens va fer passar un atac de vergonya col·lectiva) han creat unes ridícules joventuts del Sírculo Balear, que es dedicaran a recórrer els centres educatius a la recerca de docents denunciables: d'entrada, tots els que imparteixin les classes en català. Encara em pregunto què té a veure el Mur de Berlín en tota aquesta història macabra, però si tot això no s'assembla massa a les purgues de mestres durant el franquisme, que baixi Don Paquito i ho vegi. Segur que se'n fa un llepadits.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF