Misc 04/07/2014

El llibre de Thomas Piketty

i
Joan Majó
3 min

Si segueixen l’ARA, ja deuen saber que Thomas Piketty és un economista francès l’últim llibre del qual ha tingut un gran ressò. És probable que no hagin tingut ocasió de llegir-lo, però, en efecte, és un llibre que val la pena saber que existeix. Va ser publicat originalment a França i traduït fa poc a l’anglès, i la versió castellana no sortirà fins a l’octubre. Es tracta de Le capital au XXIe siècle [El capital al segle XXI]. N’he consultat l’edició original; no crec que sigui un llibre fàcil de llegir, tant per la seva extensió (970 pàgines la versió francesa) com per la seva naturalesa (és el resultat d’una recerca profunda i té un caràcter molt acadèmic, encara que l’autor fa un gran esforç de divulgació). Però influirà molt en el pensament econòmic i polític durant els propers anys. No sé quanta gent el llegirà, però sí que hi haurà molta gent que en parlarà, i que l’interessant debat que ha generat encara creixerà, tant a França i als EUA com a casa nostra.

Penso això perquè és un llibre que apareix en un moment molt oportú. Per què? Perquè, com a conseqüència de la intensitat i de la durada de la crisi, s’estan posant en qüestió elements fonamentals dels nostres sistemes econòmics, cosa que no havia passat en ocasió de les crisis econòmiques que havíem viscut durant els darrers cinquanta anys. És bo recordar una vegada més que l’any 2009 es va parlar de la necessitat de “refundar” el capitalisme, però les paraules es van perdre en l’aire i moltes de les mesures que s’han pres han anat en la direcció d’intensificar algunes de les seves línies més injustes. Es tracta d’un llibre que, a part d’altres temes, se centra sobretot en la relació entre creixement econòmic i el nivell de desigualtats, i fa un estudi quantitatiu, documentat i rigorós sobre el que ha passat durant aquests dos darrers segles, aportant moltes informacions interessants al debat polític sobre les reformes i els canvis que necessitem. Basats en extractes que n’he llegit, i en altres textos d’aquest mateix autor que ja coneixia, m’agradaria fer dos comentaris.

Creixement i desigualtat. El llibre demostra, amb dades numèriques de l’experiència de molts països, que, en moltes economies capitalistes, el capital i els seus rendiments s’acumulen a una velocitat superior a la del creixement del conjunt de la societat. Això vol dir que encara que la renda mitjana vagi augmentant com a conseqüència del desenvolupament, la desigualtat encara augmenta més de pressa. Això confirma les intuïcions que molts teníem després de veure que a casa nostra, durant la darrera dècada anterior a la crisi i malgrat uns anys de creixement important (“ España va bien ”), les desigualtats internes havien crescut encara més. O també quan veiem ara que els processos actuals de creixement de països emergents estan comportant l’aparició descarada de grans fortunes i la persistència d’amples capes de població empobrida. Doncs bé, Piketty pronostica que, si no s’actua, aquesta tendència seguirà aquest segle. Això és important perquè la insatisfacció social depèn més de les diferències que no pas del nivell mitjà de la renda o la fortuna en la societat. L’escàndol de la pobresa és molt més gran en una societat rica que no en una societat pobra, i per tant també ho és el risc d’explosió social.

Reformes del sistema. Aquesta perspectiva fa encara més urgents les reformes. Poden ser de canvi de sistema o de canvi en el sistema. En el cas d’Europa i d’altres països desenvolupats es fa difícil pensar en una alternativa radical al mercat lliure, però ens obliga a plantejar reformes en el model socioeconòmic.

De totes les que ell proposa, la que té un caràcter més original és la introducció d’un important impost progressiu sobre la riquesa. Crec que és un punt sobre el qual seria bo un debat polític. Jo sempre m’he preguntat quines eren les raons per les quals s’accepten els impostos sobre els ingressos (IRPF) i els impostos sobre el consum (IVA) però es rebutgen els impostos sobre la fortuna (patrimoni, successions...). He escoltat raons tècniques que no m’han convençut, i sempre he pensat que amagaven orientacions polítiques, o demostraven l’important poder dels propietaris de grans fortunes sobre els governs.

En qualsevol cas, aquests i altres temes del llibre, que estan tractats de forma molt rigorosa, segur que seran objecte de molts comentaris els propers mesos, almenys per part meva.

stats