La llibertat s’aprèn exercint-la

Dimecres, Google va retre homenatge a Clara Campoamor. Es complien 126 anys del naixement de la principal impulsora del sufragi femení a Espanya, exercit per primer pic el 1933. Als partits d’esquerres no els interessava que les dones votassin, influenciades com ho estaven per l’església. Però Campoamor anteposà la seva ideologia a qualsevol estratègia electoral, convençuda que “la llibertat s’aprèn exercint-la”. En aquelles eleccions, les dones que ho feren votaren allò que els seus homes manaven. Guanyà la dreta.

Quasi un segle més tard, la ironia històrica fa que les parlamentàries del PP votin contra la proposta de retirar la reforma de la Llei de l’avortament. El vot era secret, la llei atempta contra les seves llibertats, Celia Villalobos espera que no arribi al Congrés. I així i tot, les dones del PP actuaren com un sol home: prefereixen mantenir una aparent cohesió de partit a defensar els seus propis drets com a persones i representants de la societat. Al contrari que Campoamor, deixen la ideologia en un segon terme i permeten que els altres decideixin per elles, procurant donar així una imatge d’unitat. Posen la disciplina per davant de la consciència, i la família per davant de tot. Repeteixen el patró d’aquelles beates dels anys 30 tan encotillades per l’església i els seus marits.

“Al PP hi ha diferència d’idees, però sempre opinam el mateix”, assegurava Martínez Pujalte. Resulta inquietant que el Govern treballi sobre opinions i no amb idees. Mentre aplaudien fervorosament Ruiz Gallardón, inflat com un paó, les diputades populars deixaven palesa la ingenuïtat optimista de Campoamor. Aquestes dones no han après res, probablement perquè mai no han gosat exercir la llibertat que els pertoca. Així és com s’entén aquí la democràcia.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF