CANTUS FIRMUS

La llibertat, té preu?

A la memorable escena final del judici de la pel·lícula A few good men ( Alguns homes bons , de 1992), dirigida per Rob Reiner i amb guió d'Aaron Sorkin -el mateix de la celebrada sèrie The west wing -, el comandant Nathan R. Jessep (Jack Nicholson) és interrogat pel tinent Daniel Kaffee (Tom Cruise) per tal que confessi si va donar una ordre a la base de Guantánamo a causa de la qual havia mort un jove marine . El comandant se sent acorralat i, encès, desafia l'advocat: "Vols respostes?" I el tinent li respon: "Vull la veritat". Llavors, el comandant arrenca un discurs impressionant, que només puc reproduir parcialment: "Tu no pots suportar-la, la veritat -li diu-. Fill, vivim en un món que té murs, i aquests murs s'han de defensar amb armes. [...] Tu et pots permetre el luxe de no saber el que jo sé. [...] Tu no la vols saber, la veritat, perquè, en el fons, em vols al mur. [...] No tinc ni el temps ni les ganes d'haver de donar explicacions a un home que se'n va a dormir i es lleva sota la manta de la llibertat que jo li proporciono, i que després encara qüestiona la manera com ho faig". Irritat, al final el comandant confessa, i és detingut.

HE RECORDAT LA FRASE aquestes darreres setmanes en què seguim els giravolts de la denúncia d'espionatge massiu que ha fet Edward Snowden, empleat d'una empresa que s'hi dedicava per compte del govern dels Estats Units. El temps dirà si es tracta d'un home íntegre que volia denunciar uns abusos -un altre home bo -, d'un personatge desequilibrat i ambiciós amb ganes d'emular Assange o si som davant d'una conspiració de gran magnitud. Però per al que vull discutir, això és indiferent. El que és rellevant és saber si l'espionatge que fan tots els estats no és una d'aquestes mantes que ens permeten viure en un món relativament lliure, del qual no ens agraden les condicions que el fan possible i per això preferim ignorar-les.

QUE EXISTEIXEN SISTEMES d'espionatge global fa molts anys que ho sabem i no entenc l'escàndol actual. Des de 1976 coneixem l'existència de la xarxa Echelon, creada per diversos països després de la Segona Guerra Mundial per controlar tota mena de comunicacions. Allò que ara s'ha fet públic no és res més que, per dir-ho així, informació actualitzada dels tradicionals sistemes d'espionatge als quals acudeixen tots els estats. Els democràtics, i els autoritaris. Tots, tant com poden. També els que volen acollir Snowden com a refugiat. ¿I com pensem que ha estat combatuda ETA per la policia espanyola, o com es combat ara l'independentisme a Catalunya? I no deixarem que el nou estat català tingui intel·ligència ? La diferència no són els mètodes sinó allò que es defensa amb els mateixos sistemes de control.

D'ALTRA BANDA, és una ingenuïtat pensar que tot això és un problema exclusiu dels nostres temps. La vida a les societats tradicionals estava ordenada pel control directe sobre els comportaments individuals. Tothom espiava tothom, per dir-ho així. I si algun al·licient han tingut les grans ciutats davant del món rural, tot i les hipòcrites lamentacions que solem fer sobre la indiferència entre veïns, és precisament que ofereixen una molt més gran protecció de la intimitat gràcies a l'anonimat de les relacions que s'hi estableixen. El debat, en tot cas, és si es pot limitar l'anonimat sense envair la intimitat. I val a dir que gràcies al recurs a alts nivells de sofisticació tecnològica, efectivament, és possible respectar l'anonimat a excepció que una suma de coincidències no forcin a desvelar-la per raons de seguretat. ¿Ens n'hem d'esgarrifar o és més racional posar-hi condicions? ¿Volem saber la veritat del preu que té la seguretat en la qual descansa la nostra llibertat, o preferim viure enganyats?

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF