Per una llei de qualificacions professionals

El ple monogràfic que celebra aquesta setmana el Parlament de Catalunya no ocuparà gaire espai a l'agenda política, tot i que el debat sobre la situació de la joventut i el seu futur hauria de ser el més important que es plantegés a la cambra. Són molts els interrogants i les incerteses a què han de fer front els nostres joves: un elevat índex d'atur que afecta més del 52% del jovent català que vol treballar i no pot, la precarietat amb què estan al món laboral, la manca de perspectives i estabilitat que fa que molts tirin la tovallola i busquin a l'estranger noves oportunitats que el país que els ha format no els pot donar… Per primera vegada, una generació veu impotent com les seves perspectives laborals i, en conseqüència, els seus projectes personals poden ser pitjors que els de la generació que els ha precedit. Aquesta setmana tindrem l'oportunitat de debatre-ho i arribar a propostes concretes per fer-hi front conjuntament.

Si l'agenda sobre la situació de la joventut hauria d'ocupar un lloc predominant en el debat polític i institucional, quan es parla de joventut i d'ocupació la qualificació (formació) professional hauria de tenir també un lloc rellevant. D'això els vull parlar.

La primavera passada el Govern va aprovar la memòria de la futura llei de la formació professional. Tot i que, fins ara, no se'n té més informació, cal saludar la preocupació pel futur d'aquest sistema. D'acord amb les dades de l'EPA, els graduats en formació professional troben feina o mantenen millor els seus llocs de treball que els no graduats, tot i les dificultats fruit d'una crisi tan aguda i perllongada com l'actual. Aquestes dades confirmen l'última i única avaluació de la formació professional reglada realitzada a Catalunya (2010), que posa de relleu que l'alumnat de FP a casa nostra assoleix un bon nivell formatiu i d'inserció laboral.

Però, com si es tractés d'una lletania, circula, per tot arreu, la frase: "La formació professional no s'adequa a les necessitats de les empreses". Ara bé, fins ara ningú ha definit clarament i específicament les necessitats de les empreses en relació amb el que ha d'aportar la formació professional. Considero que ha arribat el moment en què les administracions, les organitzacions sindicals, les empreses i la societat en el seu conjunt es comprometin decididament amb fets concrets, consensuats i coordinats per la qualificació professional dels individus: cal una llei catalana d'ordenació del sistema de qualificacions professionals que doni resposta a reptes que el sector té perfectament identificats.

Per als socialistes, la qualificació professional forma part del binomi educació-formació al llarg de la vida. Per això considerem que és precís disposar d'un sistema que reconegui el dret individual de les persones a la informació, l'orientació i la qualificació; que aporti recursos i eines per al seu desenvolupament professional i personal; que revalori l'experiència com una de les vies per acreditar la qualificació professional (aquest instrument permetria a molts joves -i també a persones grans- que, en el seu moment, van abandonar el binomi formació-educació, millorar la situació laboral i mantenir la continuïtat formativa); que contribueixi a la integració de les persones -sigui quina sigui la seva condició física, mental o intel·lectual- en la societat i en el món del treball; que faci competitiva l'activitat econòmica; que associï l'aprenentatge en centres de formació i centres de treball; que abasti els àmbits de la formació de base i superior; que defineixi un marc de recerca, innovació i prospectiva per tal de respondre a necessitats i demandes constantment canviants.

La Generalitat ha de compartir competències en matèria de qualificació professional amb les administracions locals i les organitzacions sindicals i empresarials. Així mateix, s'han de fixar objectius ambiciosos per incrementar el nombre de joves que finalitzen els estudis i es graduen, i dotar aquesta llei d'ordenació del sistema de qualificació professional amb un finançament específic en els pressupostos de la Generalitat, i establir també fórmules per al cofinançament privat.

Centenars de milers de joves a Catalunya aspiren legítimament a tenir una feina digna. Tinc la certesa que un sistema de formació i de qualificació que doni resposta a les necessitats i les demandes de les persones, i de l'economia global i local, és l'aposta que necessita el país per no renunciar al futur que avui molts nois i noies del nostre país veuen incert.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF