Podrà Podem? Podem ja pot. No els coneix ningú, però tothom sap qui són. Un partit en construcció, que just ara comença a mostrar les seves cares, condiciona missatges, eslògans i espais de la resta. Podem -o Podemos- suposa l’esperança del discurs valent, per uns, i l’amenaça d’allò desconegut i incontrolat, pels altres. A tots els partits els preocupa, però la resposta que li donen és superficial i no aborda el problema que ha provocat el seu origen. Explicar el fenomen com una opció oportunista i populista és parcial i esbiaixat. Resulta que el més fàcil és dir ara que Podem no podrà aplicar allò que pregona i, mentre ho diem, deixam passar que el PP tampoc ha aplicat el programa amb el qual va guanyar les passades eleccions.
L’eslògan que amollen els socialistes cada vegada que obren la boca, el del “canvi segur”, és una resposta a la defensiva davant Podem. De les dues paraules que el conformen, “segur” pesa més que “canvi”, Podem pesa més que el PP. L’esquerra torna a cometre un error clàssic: el de passar l’arada davant del bou. Dóna per fet el canvi i es preocupa per la política d’aliances quan encara no ha guanyat o, millor dit, quan el PP encara no ha perdut. Francina Armengol voldria pactar amb MÉS i rebre el suport extern del nou partit, però MÉS i Podem deixen entreveure una estratègia que passa per relegar els socialistes a un paper secundari en un hipotètic pacte. Perquè això passi, calen dues condicions prèvies: que el PP no obtingui la majoria absoluta i que MÉS i Podem junts sumin més representació que els socialistes. N’hi ha que encara citen un condicionant més: que passin les eleccions generals.
MÉS s’ho juga gairebé tot al mateix espai polític que Podem. Sense Esquerra Republicana, la coalició aposta per oferir-se com l’opció autòctona de l’esquerra transformadora. Un dels seus candidats de sortida, David Abril, fou dels primers a felicitar el nou líder de Podem a Palma, Carlos Saura, que s’imposava aquesta setmana a Gaspar Vidal, un home que ja va sortir als diaris l’agost passat, quan va pujar a genollons la costa de la Misericòrdia fins a la Sang. S’havia jugat amb uns amics que ho faria si Jaume Matas i Maria Antònia Munar entraven a la presó.
La presència de Podem pot fraccionar l’esquerra, sí, però sobretot la reactiva. Bona part del seu vot hauria anat a l’abstenció. Per això li preocupa al PP. Perquè la reactivació de l’esquerra lligada a una desactivació de la dreta li fa perdre opcions. Podem també fa por al PP, però no pel que diu, sinó pel que està provocant. El president José Ramón Bauzá va començar utilitzant Podem com una arma contra el PSIB, plantejant un discurs de la por a força de retreure als socialistes que haurien de pactar amb el dimoni per governar. Però ja ha canviat de cantet. Les consignes del nou partit tenen tanta incidència que fins i tot condicionen el missatge de Cap d’Any del president. L’únic destacable d’aquell discurs és que l’aprofitàs per promocionar-se com a polític íntegre que només està de pas, un intent de reivindicar que no és “casta”.
Abans que irrompi a les institucions o que decideixi governs, Podem marca l’agenda política. Podem ja pot.
