La informació amb informació es paga

L'home s'aboca a l'interior del contàiner i treu una bossa de fems. Se l'enduu a un lloc discret perquè no el vegin, l'obre i remena el que hi ha dedins: factures domiciliades, extractes del banc, una dieta poc equilibrada evidenciada pels envasos de llaminadures i productes congelats, llaunes de cervesa, dos condons usats, fotos d'un cap de setmana amb amics, fotos de les vacances d'estiu, postals dels amics que surten a les fotos en les quals s'indica el lloc exacte des d'on les varen enviar, retalls de titulars de diari, qualque article sencer, el comprovant de compra d'unes sabates, la prova de pel·lícules piratejades, la caràtula de discos preferits, esborranys de cartes enviades, molts flyers de publicitat.

Es diu que li resultava més fàcil trobar allò que cercava quan la gent no consumia tant i tan compulsivament. La informació -immediata, constant, indigesta quan no es processa bé, bulímica de fet- és una d'aquelles necessitats artificials que li compliquen la feina. És cert que, com més informació exigeix cada persona, més en dóna, pensa ell; la informació amb informació es paga. D'altra banda, obtenir massa informació equival a no tenir-ne gens.

Les interferències el desconcentren. Hi ha paraules que han fet saltar les alarmes i l'han conduït a aquest contàiner: terrorisme, Al Qaeda, CIA, bomba, àntrax. Però aquesta és la sisena bossa que ha escorxat i ha estudiat minuciosament, i res. Funciona millor la recollida selectiva d'escombraries que la de dades, pensa; es generen massa residus i ningú no té temps de classificar-los perquè sempre n'hi ha més en un flux que no atura. Haurà d'anar als abocadors abans que la pista que cerca acabi a la incineradora de Son Reus. Fa pudor, sembla invisible. Està cansat de remenar merda. Però què hi pot fer, si és espia.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF